OUT OF ORDER

Com haureu pogut comprovar, des de fa un temps la inactivitat ens ha atrapat. Des de Hunchback posem un punt al final d'aquest blog. Si voleu seguir amb la línia del que ha estat aquest espai no dubteu a seguir al Joan a la seva nova aventura a BalloonCollector.

NINER DAY

El proper diumenge 18 de novembre, TopFun el distribuidor de Niner, entre altres marques punteres i innovadores, organitza els Niner Day a prop de Caldes de Montbui.
Des de les 9 del matí a les 16 de la tarda, amb companyia de Chris Sugai, CEO de Niner Bikes, podrem disfrutar de circuits marcats, test de bicis Niner, presentació de novetats de Formula, l'XX1 de SRAM... i seguint la filosofia innovadora que fer creure a Niner en les 29... hi haurà una competició de Single Speeds, podria ser la primera de la història a Catalunya, per que a TopFun estan convençuts de que la sencillesa i l'essència d'aquestes bicis també acabarà quallant a casa nostra.
No hi faltarem, es clar!

PAUL SMITH

Sir Paul Smith, aquest famós dissenyador britànic de moda masculina, ha aconseguit ser alhora que comercial i exitós empresari, reconegut entre el sector del disseny. Arrel de les seves col·laboracions amb Rapha, ens ha arribat la seva afició a la bicicleta i estirant una mica del fil, descobrim que també col·lecciona maillots, que sovint aparèixen bicicletes estampades a les seves prendes, que inclús ha dissenyat la pintura d'una col·lecció de bicicletes Mercian, al seu bloc sovint apareixen notícies de bicis... o que inclús dissenya rellotges inspirant-se en temàtica ciclista. I com veieu, sempre tracta tot el que tingui a veure amb la bicicleta amb un especial bon gust.
I com era d'esperar, hi ha una història al darrera que explica aquesta relació de Paul Smith amb el ciclisme i és que des de ben petit que era un fanàtic i als 14 anys no pensava en res és que en aconseguir arribar a ser professional. Son pare, per treure-li aquesta falera del ap, el va col·locar a treballar en uns magatzems de teles i robes. Al Paul Smith adolescent lo únic que li interessava d'aquella feina eren els trajectes que d'anada i tornada que feia en bici. Un d'aquests trajectes va patir un greu accident que el va fer passar 6 mesos a l'hospital, després dels quals va tornar a la feina i va iniciar estudis de disseny i així es va produir el canvi de bicicleta al disseny de moda.

SUMATTORY, COL·LECCIÓ D'HIVERN

Avui hem tingut la primera topada amb el fred i tot sembla indicar que no hi ha volta enrrera. No queda més remei, hem de començar a preparar la roba d'abric.
L'any passat varem tenir la sort de descobrir la roba d'hivern de Sumattory, la marca catalana de recent creació que es caracteritza per fer roba de bici amb materials d'alta qualitat, patronatges que proporcionen un fitting perfecte i estètica sobria, austera, quasi minimalista.
La sorpresa va ser majúscula, per que és, sense cap mena de dubte la millor roba d'hivern que mai hem pogut lluir. No sabriem dir quina és la prenda guanyadora.
La samarreta interior és perfecta. De tacte molt suau, s'ajusta al cos a la perfecció i és prou fina com per no donar calor en inactiviat. En marxa manté el cos sempre sec i t'oblides de que la portes.

Winter Jersey UW. Polipropilé d'alta qualitat. 

El maillot de màniga llarga ja deixa veure que no és com la resta gràcies a la profusió de detalls tècnics. La qualitat de la cremallera, les butxaques assimètriques, les dues lycra diferents que composen el maillot... quan te'l poses davant del mirall té una forma estranya, molt curt del davant... però es que està pensat per tenir un fitting perfecte quan estas a sobre de la bicicleta. És aleshores que agafa tota la seva dimensió. Ideal per temperatures intermitges o com a segona capa quan fa molt de fred.

Winter Stripe Jersey

Armilla paravent d'alta qualitat. El tall i el patronatge segueix la tònica del maillot. Els materials són un pèl més rigids i gruixuts que la típica armilla de nylon. Abriga una mica més que aquestes però no és tant compressible per dur-lo a les butxaques del maillot.

Winter Vest

La jaqueta d'hivern, és una autèntica obra d'enginyeria. Els materials paravent, la cremallera, elements reflectants, cremalleres al pit i a l'esquena per forçar la ventilació i regular així la temperatura del cos... Poques vegades a casa nostra fa tant fred com per que aquesta jaqueta sigui imprescindible, però cal dir que, gràcies als tunels de ventilació, és una jaqueta que es pot utilitzar en un rang força ampli de temperatures. És, segurament la prenda més ven elaborada que mai hem tingut a les mans.

Winter Stripe Jacket

El coulot llarg, a primera vista és un coulotte com molts d'altres però al posar-te'l es començen a notar les diferències. I tornem a la qualitat dels dos tipus de lycra que el conformen, que tenen el gruix i el tacte i la elasticitat justa, el patró fa que el coulotte ajusti a la perfecció, com un guant. En marxa la sensació es confirma i és una prenda comodíssima i, una altra vegada, tèrmicament funciona en un rang amplissim. Rarament passes fred i rarament passes calor. La badana aporta el punt just d'amortiguació, permet el moviment i amb els seus canals antiprostàtcs eviten que res s'adormi.

Winter Long Bib

Detall de badana i les dues lycra tèrmiques

En definitiva, roba que fa que sortir a pedalar en condicions adverses sigui tot un plaer. Molt, molt, molt recomanable.

CHRIS KING

Chris King, la mítica marca de components, direccions, amb el que van començar, rodaments per eixos de pedalier, boixes... i recentment bicicletes Cielo. Tot amb un clar segell de alta qualitat, funcionament inmillorable i durabilitat extrema. Tot aquests atributs dels seus productes no arriben sols ni per atzar, son fruit d'una manera de fer, d'una passió per fer les coses be, cuidant els detalls, les materies primeres, els processos de treball... però a mida que s'aprofundeix en l'interior de l'empresa que Chris King va fundar ara fa 36 anys a California el nivell de sorpresa va en augment, no en va Chris King va ser un dels 11 empresaris a qui la Casa Blanca va convidar per formar part d'una comissió d'experts per fer un estudi de com millorar la competitivitat dels petits i mitjanes empreses nordamericanes.

Alguns detalls dels que us parlava. És evident que totes les matèries primeres son d'origen USA i d'això n'estan molt orgullosos, però també totes les eines i tota la maquinària. Maquinària que moltes vegades s'han fabricat ells mateixos i que fan durar més de 15 anys i que mimen, cuiden i reparen per que en durin molts més. Se les estimen!

Tot i ser una petita empresa metalúrgica on fressen, tallen, llimen, puleixen... molts kilos de metalls, és un model reconegut d'empresa medioambientalment sostenible. Utilitzen aditius naturals sempre que poden, com l'oli de soja per refrigerar serres i broques. El 98 % d'aquest oli es recupera i es reutilitza una vegada rera l'altra. Els encenals de metall es recullen i es premsen per enviar-los a reciclar.

Aquestes mesures, a més a més de protegir el planeta, fan que l'ambient sigui amable pels seus treballadors que cuida tant com pot. Ha muntat un restaurant que gestionen dos dels més famosos xefs de Portland, que cuinen sempre aliments de cultiu biològic i de proximitat. Fins i tot el cafè, ha estat especialment triat pel mateix Chris, que n'és un apassionat, i és d'un productor petit que tora cada dia els grans de les mescles exactes dels millors grans...

S'ha preocupat dincentivar l'ús de la bici com a medi de locomoció dels ses treballadors i té un pla elaboradíssim. Per cada milla que facin per anar a la feina en bici reben un descompte de 66 cèntims en el restaurant-cafeteria. Si durant els mesos de maig i setembre van cada dia a la feina en bici els donen dos dies extra de festa. L'any passat va fer descomptes de cafeteria per valor de 29.000 $ i va donar 190 dies de festa. Vol dir que 80 dels 96 empleats van anar cada dia a la feina en bici gràcies a que al jefe se li ha ficat al cap. Si, al mateix que ara fa 36 anys, va deixar el mon de les eines mèdiques per que se li va ficar al cap dedicar el seu talent treballant el metall en fabricar els millors rodaments per fer les millors direccions de bicicleta del mon. Un model a seguir!

No en tenia prou amb els components que al 2008 va reiniciar la fabricació de les Cielo. Quadres d'acer soldats i pintats a mà a la fàbrica Chris King a preus molt raonables. Què més es pot demanar? Un cafè?

En el procés de fabricació, les peces es van col·locant en oueres reciclades.

Enlloc d'aditius altament contaminants, per lubricar els processos de tall del metll a Chris King s'utilitza  oli de soja i  han desenvolupat un sistema per recollir els vapors d'aquest oli per netejar l'aire que es respira i es fan condensar els gasos, recuperant el 98% de l'oli per poder reutilitzar-lo.

Només el 20% del metall acaba en els compnents que comprem. El 80% restant acaba en llimadures que son recollides, aspirades i premsades en aquests pucks per dur-los a reciclar.

Parking per als treballadors que es desplacin a la feina en bici. Està ple gràcies al programa riding to work que Chris King ha posat en marxa per incentivar l'us de la bici urbana entre els seus treballadors. 

2 bons xefs de Portland que lideraven restaurants de moda van ser fitxats pe Chris King per preparar els menus de la cafeteria per als seus empleats. Els productes son sempre de productors de proximitat i de la màxima qualitat i el cost del menú només repercuteix el cost dels aliments.

Chris King va començar a fer les Cielo al 1978 però uns anys més tard ho va deixar per centrar-se en la manofactura de direccions dalta qualitat.

Al 2008 va fitxar a en Jay Sycip per reneixer Cielo en un racó de la nova seu de Chris King a Portland. Acualment fan uns 300 quadres a l'any. Carretera, touring, ciclocross i Btt 29", sempre en acer.

Segona Cielo! La primera li van robar al Chris King a finals dels 70 quan encara estàven a Santa Barbara, CA.

GU ENERGY BEVERAGES

Els productes Gu, gels, gominoles i begudes isotòniques, ens encanten! Aquesta empresa creada a Berkeley, CA al 1991 és numero 1 indiscutible en vendes als EUA gràcies a que des dels inicis ha fet tots els esforços per sempre oferir productes de la millor qualitat possible, invertint constantment en recerca per trobar els productes de nutrició esportiva més eficients del mercat, i ho han aconseguit i han fet que en sigui el tret distintiu de la marca. És per això que els seus productes contenen principis actius que ninguna altra marca incorpora. A sota en teniu alguns exemples. En breu parlarem dels gels que és l'exemple més mític. Avui us volem explicar amb una mica de detall la gama de begudes isotòniques que es resumeix en 3 grans línies.

Electrolyte Brew tablets:
Son pastilles efervescents amb sabors naturals i suaus, poc dolços, amb electròlits. Cada pastilla conté 320 gr. de Sodi i 55 gr. de Potassi. Cada pastilla només aporta 10 calories ja que la dolçor li prové de l'Stevia, una planta que endolceix de manera natural. No conté hidrats de carboni de cap tipus.
Es presenta en tubs de 12 pastilles. Es pot escollir entre 6 sabors diferents, Strawberry Lemonade, Tri Berry, Pink Grapefruit, Lemon Lime, Orange i Peach Tea, el meu preferit.

Electrolyte Brew:
Aditiu en pols que conté una barreja de carbohidrats de carboni complexes i simples, electròlits, Sodi i Potassi i una mica de sabor i color naturals. La gran majoria de begudes isotòniques amb carbohidrats només tenen sucres de ràpida absorció o de cadena simple. Gu té el doble dels de cadena llarga que de simples.
La típica beguda isotònica amb carbohidrats però amb sabors espectaculars i amb el punt just de dolçor. Passen molt be i no enfarfeguen gens.
Es presenta en pot per fer 35 bidons o sobres monodosis. Els sabors son Lemon Lime, Raspberry, Orange i Blueberry Pomegranate, aquest últim conté una relació diferent d'electròlits amb més Sodi i menys Potassi que els altres 3 sabors.

Electrolyte Brew

Recovery Brew:

Beguda en pols per recuperar els músculs i reomplir els dipòsits de glucògen. Conté una barreja d'hidrats de carboni de cadena llarga i curta i el més important, un estracte de proteines d'alta qualitat aillades del suero, una barreja d'aminoàcids essencials (Arginina i Glutamina) i antioxidants (Vitamines C i E) per eliminar radicals lliures.
Es presenta en pot de pols per 13 bidons o en sobres individuals i els sabors son Choclate Smoothie, Orange Pineapple i Strawberry Watermelon, el meu preferit!

Recovery Brew 

PRESES FALSES DEL ROAD BIKE PARTY

També molt catxondo el "com es va fer" amb preses falses del vídeo estrella de la temporada, el Road Bike Party de Martyn Ashton. Molt crack!

MINIMAL BAGAGGE

La Route des Grandes Alpes me la imagino en format travessa, sense cotxe d'assitència que ens porti les maletes d'un hotel a l'altre, duent-ho tot a sobre, per tant. M'agradaria dur lo mínim i poder fer la travessa amb només una bossa sota seient i una bossa de manillar, res d'alforges.
Amb aquesta bossa sota seient i amb aquesta bossa de manilar, totes dues Ortlieb i totes dues de 2,7 litres de capacitat crec que podriem fer-ho!

Les dues bosses plenes del material necessari

A banda del que duria a sobre pedalant, coulotte, mallot, mitjons, sabates, casc, guants, ulleres i el que carregaria a les butxaques del maillot, càmera de fotos, gore-tex, manxa, càmera i 4 gels, a les 2 bosses hi duria:
1 perneres, 1 manguitos, armilla de plomes, 1 armilla paravent, guants impermeables d'hivern, sabatilles, mitjons llargs compressius, 1 samarreta, 1 pantaló curt, 1 calçotets, funda per les ulleres de veure-hi, necesser i cartera amb documents i diners.

Tot això és el qui m'hi cap.

Amb això i rentant roba de tant en tant en els hotels, crec que podria fer la travessa sencera. Com ho veieu?

ROUTES DES GRANDES ALPES

Fa un parell de dies que la neu ha enfarinat els cims del Pirineu i als Alps ja s'han tancat alguns colls de la Route des Grandes Alpes. Haurem d'esperar a que arribi l'estiu per poder anar-hi a fer la travessa de Thonon (a la riva francesa del llac Leman) a Mentón (uns kilòmetres al nord de Niça). 684 kilòmetres travessant 16 colls mítics dels Alps: Izoard, Castillon, l'Iseran, la Bonette, la Gayolle, la Colombière, la Couillole, la Croix de Fer, la Madeleine, Turini, Vars, Aravis, les Gets, Saisies, Galibier, Lautaret, Télégraphe, Saint Martin i Cormet de Roselend. Jo crec que es pot fer en 5 etapes. Qui s'hi apunta?

LA RIDLEY X-FIRE HA DE MARXAR DE CASA, QUI LA VOL ACOLLIR?

Tot i que la nova comissió de ciclocross de la Fede ha fet una molt bona tasca i enguany es presenta un bon calendari de Copa Catalana, per segon any consecutiu, no hi prendre part. Però la Ridley X-Fire no té per que quedar-se un any més penjada a casa i es mereix conèixer els nous circuits de Girona, Tarragona...

Es tracta:

Ridley X-Fire en talla 50 (52cm de tub horitzontal i 53cm de tub de seient)

Manetes, canvis, cassette i cadena Ultegra

Plats i bieles Truvative Elita

Frens FroggLegs

Manillar Pro de carbono

Potència Truvative Team

Tija NewUltimate

Sellò Concor

Preu sense rodes: 990 €

Amb rodes: 1150 € (Rodes Easton circuit o Ritchey)

TEMPORADA CX 2012-13

Veient aquests circuits de copa del mon, venen unes ganes tremendes de que comenci la temporada de ciclocros i això a caa nostra passarà el 27 d'octubre a Girona. La Federació Catalana de ciclisme acaba de publicar un precalendari d'una renovada Copa Catalana, amb noves i més curses que en les últimes temporades.
27/OCTUBRE 2012 (GIRONA )
4/NOVEMBRE 2012 (SANT JOAN DESPI) 
10/NOVEMBRE 2012(LLEIDA) MES PROMOCIÓ
11/NOVEMBRE 2012 (LLEIDA SOCIATAT ILARLDENSE)
18/NOVEMBRE 2012 ( MANRESA) MES PROMOCIÓ
01/DESEMBRE 2012( RODA DE TER) FALTA COMFIRMAR       
02/DESEMBRE 2012 ( VIC) MES PROMOCIÓ
09/DESEMBRE 2012 (TORROELLA DE MONTGRI)MES PROMOCIÓ
16/DESEMBRE 2012 ( MATARO) MES PROMOCIÓ
23/DESEMBRE 2012 (CAMPIONAT DE CATALUNYA LES FRANQUESES DE VALLES)
30/DESEMBRE 2012 ( TARRAGONA) FALTA COMFIRMAR

CENT COLS

No sé com, fa anys, vaig saber de l'existència del Club des Cent Cols, al que per pertanyer has d'acreditar que has fet com a mínim cent colls diferents en bicicleta. aleshores cada any es renova la llista de colls que cada soci du a les seves esquenes. El repte per aquests ciclistes és anar coleccionant colls inèdits per a ells i el club va ampliant la llista de colls possibles... es fa una trobada anual i s'edita una revista anual, han dissenyat travesses permanents per fer 100 colls d'una tacada... A mi, personalment, no m'interessa formar-ne part, però arrel de saber de la seva existència em va picar la curiositat per saber si jo hi podria entrar o no i vaig calcula els colls que he fet en tota la meva vida ciclista. No us pica també la curiositat? Oi que sembla que després de tants kilòmetres, sortides cada cap de setmana, infinitat de marxes cicloturistes i aluna travessa a l'estiu, en porteu moltíssims? Més de 100 segur, oi? N'esteu segurs? Conteu, conteu!
Han de ser colls que apareguin als mapes com a coll o que a la carretera hi hagi cartell que hi digui coll de... els cims, alts (Turò de l'home, per exemple)... no conten i cada coll conta una vegada, encara que l'hagueu pujat 50 vegades i encara que s'hagi fet per les dues vessants. Si en dueu més de 100 i voleu entrar al club des Cent Cols, sapigueu que al menys 5 dels 100 ha de superar els 2000 metres d'alçada.
Quan jo vaig fer la llista de colls no arribava als 100. Ara en porto uns 140.

RIH

El primer cop que vaig estar a Amsterdam vaig descobrir al cèntric barri del Jordaan aquesta petita botiga de bicis amb unes màquines precioses i especials que em van cridar l'atenció, les RIH Sport. No n'havia sentit mai a parlar i em oria de ganes de veure-les d'aprop, però estava tancada. He tornat a Amsterdam 4 o 5 cops més i sempre m'ho he fet venir ve per anar a la botiga i sempre l'he trobat tancada ja que els horaris son estranyíssims, obre molt pocs dies i a hores molt rares.
Però amb aquest vídeo hi entrem molt més a fons que si l'hagués trobat oberta!

MARTYN ASHTON AMB UNA PINARELLO DOGMA DEL SKY TEAM

Difícil de creure el que fa aquest tio amb una bici de carretera. Si que deuen ser rígides si les Dogma. Si faig jo això amb la meva Time em mato, de lo que flexa del davant!

BARBARA RICO, LES MILLORS BOSSES PER BROMPTON!

Per fi, tornen al mercat les meravelloses bosses per a Brompton que la Barbara Rico, una usuària convençuda de les plegàbles londinenques, va dissenyar quan treballava a Vialis. Ara que la marca que les va veure nèixer ha deixat de produir-les la seva ideòloga ha decidit emprendre l'aventura d'autoproduir-les i comercialitzar-les. 

Fabricades artesanalment a casa nostra amb materials naturals i respectuosos amb el medi ambient, com cuir i piqué reforçat de cotó, és disponible amb les 6 combinacions de colors que teniu a sota.

Es pot dur com a motxilla, com a maletí o creuada en bandolera.

Té una capacitat de 27 litres, repartits en dues butxaques a la part del darrera de fàcil accés quan estas pedalant i una gran butxaca interior amb un separador acolxat per a dur un portàtil de fins a 15".

Granate. L'Estructura metàlica Brompton es compra a part.

Negra. Gràcies a les cintes es poden dur volums grans que no hi caben dintre de la bossa.

Blau marí. Molt còmoda també en format motxilla.

Color petroli és nou i m'encanta!

Color Asfalt. Les dues butxaques del darrea son ideals per dur mòbil o coses que cal tenir a l'abast quan vas en Brompton.

Marró.

ORÍGENS DEL CICLISME 2/2

Ja fa molts dies que es va publicar la primera entrega d'aquesta petita sèrie per difondre algunes dades crioses o sorprenents, al meu entendre, dels orígens del ciclisme. A mi em sorprén el gran nombre d'aficionats, de curses i la extrema duresa d'aquestes...  a tall de recordatori molt ràpid, tot això passava entre els anys 70 i 90 del segle XIX!
En aquella època, als diaris, les gestes des ciclistes al recorrer distàncies tant grans en aquells camins, sovint es comparava amb els cavalls i es deien coses com "El cavall més for hauria reventat a mig camí". Aquestes comparacions eren habituals pr que hem de pensar que en aquell moment, el velocíped va ser el primer medi de transport individual alternatiu al cavall, ja que els vehicles a motor van començar a popularitzar-se molt a final de segle. El que més sorprén és que ja en aquell moment, els genets i conductors de carruatges tirats per cavalls, que es crèien els amos dels camins, es van sentir tant ofesos i embaits pels ciclistes que el rebuig que van desenvolupar va ser tant agresiu que se n'han fet nombrosos relats. Relats de com els feien fora dels camins, com els tancàven, els tiràven dels velocípedes... fins que va ser motiu d'una ferotge oposició de la societat a la bicicleta com a esport i com a mitjà de transport. Els anticiclistes van pressionar tant que a Anglaterra es van arribar a prohibir les curses en línia per carretera. Us sona d'alguna cosa? Ara ens passa amb els cotxes que es pensen que la bicicleta com a medi de transport és un invent de fa 5 anys! jajaja. Aquella guerra entre genets i ciclistes es va acabar ràpid per que enseguida va arribar el cotxe i els cavalls van desaparèixer dels camins, però.
Només 16 anys de la seva invenció, el velocípede, degut a l'èxit fulgurant, evoluciona tant que cap al 1885 comença a seu ràpid declivi i en 5 anys queda totalment desplaçat per una nova màquina tècnicament innovadora, la bicicleta. Tot i la sencillesa i robustesa mecànica del velocípede, tenia 2 defectes greus, que la tracció era directa sore l'eix de la roda davantera, cosa que impedia desarrollos desmultiplicadors... i la elevada inseguretat, ja que com que a més mida de roda davantera, més desarrollo, van fer crèixer tant la roda que queien molt i des de molt amunt.
La bicicleta, resolia aquests problemes però la fragilitat de la cadena generava antipatia al principi. I enseguida, amb l'aparició de la bicicleta va aparèixer el pneumàtic que Johnn Dunlop va presentar per primera vegada al 1888. Fins aleshores anàven amb aro massis! Tot i el benefici evident en comoditat, grip, que va fer augmentar molt la velocitat a la que es podia rodar, en els seus inicis va ser font d'escarni ja que es trigava moltíssim en reparar una punxada.
La primera gran cursa, la que es pot considerar la mare de totes les curses ja que va ser el primer gran aconteixement ciclista de seguiment massiu, ja es va còrrer amb bicicletes i va tenir lloc al 1891, 12 anys abans que el primer Tour de França (1903). Estem parlant de la París-Brest-París! Charles Terront va guanyar la primera edició i va recòrrer els, atenció, 1.196 kilòmetres en 71 hores i mitja, a una velocitat mitjana de 16,7 km/h, pot semblar poc però pensem que anava amb una bici que pesava 21 kilos, va punxar 4 vegades trigant de 30 a 60 minuts en reparar cadascuna i trenca una biela i triga 1 hora en reparar-la amb l'ajuda d'un ferrer.
La segona edició de la París-Brest-París al 1901, la va guanyar Maurice Garin, el mític guanyador del primer Tour de França, amb un temps de 52 hores 11 minuts, 20 hores menys que Terront.r.

Charles Terront, primer gran cicliste de la història.

Murice Garin, guanyador de la segona París-Brest-París i del primer Tour de France.

SUPERB, DESMUNTABLES PER A TOTA UNA VIDA

L'altre dia em vaig barallar durant hores amb unes cobertes de CX que no volien sortir de la llanta. Em vaig carregar 3 desmuntables i fins que no vaig tirar mà d'un tornabis no ho vaig aconseguir. Però vaig fer tanta força que vaig trencar l'aro de kevlar del pneumàtic i ara s'escapa de la llanta quan l'inflo, però això són figues d'un altre paner. Tornant als demuntables, a Cap Problema, la única botiga al món dedicada exclusivament a Brompton, vaig trobar aquests desmuntables, que ja m'han dit que no trencaré mai! El Dani de Cap Problema és un apassionat de la mecànica i s'ha dedicat a recopilar les millors eines amb que s'ha anat trobant al llarg de la seva dilatada carrera i aquestes Super B, en son un exemple. Aquests no els trencaré mai, però m'han dit que si no vigilo, el que trencaré serà la llanta. Es veu que aquestes coses no es fan a força bruta.

FREE STYLE LLIURE!!

Es veu que és vell, ja fa temps que ronda i segurament ja l'heu vist. A mi se m'havia escapat fins aquest cap de setmana i vaig quedar tant parat que no puc resistir-me a compartir-lo.
No em puc imaginar anar un dia pels carrers de Djene o Ouagadougou, per dir algo, i trobar-te amb aquest espectacle digne dels X-Games!

PER QUÈ ROAD DISC BRAKES?

No parem de veure als raports d'Eurobike i Interbike bicicletes de carretera amb frens de disc.
Podem pensar que es tracta d'una operació de marqueting, com les 29 en muntanya...
D'entrada podem pensar que no téfutur, ja que els frens de disc incorporen pes, a la forquilla, a la pinça de fre, a la boixa... i podem pensar que no aporta avantatges ja que ràrament necessites més potència de frenada, però... no és només un tema de guanyar en potència de frenada.
Tot i que els frens de disc ofereixen més potència de frenada que els frens de llanta, l'avantatge més destacable és l'augment del control de la frenada.
Com que els discs tenen molt menys diàmetre que una llanta de carretera les pastilles d'un fre de disc ha d'apretar fent molta més força per poder bloquejar la roda. Unes pastilles de fre de llanta ha de fer 889 newtons de força per aturar una roda i un fre de disc ha de fer 4448 newtons. Com que el disc ha de fer tanta més força això fa que sigui molt més modulable, que tingui un millor control. De 0 a 889 és una forquilla molt més petita que de 0 a 4448, per tant amb frens de disc tenim una finestra més gran que amplia el control de la força de frenada
També hi ha una millora gran en sensació de frenada. Les pinces de fre de la majoria de bicis és força flexible i va muntada amb un únic cargol de petit diàmetre i està sotmesa a forces molt grans en que unes pastilles de goma pressionen sobre una superficie de frenada compressible, tant sigui d'alumini o de carbono. La pinça d'un re de disc està molt més rígidament subjecte al quadre i les pastilles metàliques i no compressibles treballen contra un disc d'acer inoxidable massis, també molt incompressible cosa que fa que doni un feeling moolt més precís.
Si pensem que ja comença a haver discos de carretera hidràulics, sabem que la millora en tacte, respecte al cable, és absolutament indiscutible, i aquí tenim el tercera avantatge.
Però la raó principal de l'arribada dels discs en carretera és per seguretat. Amb la cada cop més gran presència de llantes de carbono, es fa evident que cal buscar un sistema de frenada segur. El carbono s'escalfa moltíssim amb la fricció i hi ha molts casos de pneumàtics que destalonen o llanta que es desfà i s'obre, en plena baixada, amb les fatals conseqüències que us podeu imaginar. A mida que els frens de disc es vagin imposant els fabricants de rodes podran eliminar la pista de frenada de les llantes alleugerint-les encara més.
No sabem si és per totes aquestes raons, però el que està clar és que totes les marques de rodes ja estan treballant en models de carretera per disc, amb llantes més lleugeres per que no rebran la pressió de les pastilles, amb boixes amb rosques per disc. Les marques de components, Sram, Shimano... ja han anunciat que l'any inent treuen gama de frens de disc per carretera. I les marques de bicicletes, ja hem vist aquest estiu que totes tenen un model de gama alta amb anclatges per pinça de fre de disc.
Posem-nos com vulguem, però no hi ha volta enrera.

LE TOUR DE BCN

Estem d'enhorabona! Avui neix Le Tour de BCN! Empresa que com a tret de sortida, organitza stage ciclistes d'alt nivell de 3 dies als voltants de Barcelona amb clara vocació de buscar la millora en el rendiment en els clients, amb 3 recorreguts durs i exigents, desmarcant-se així de les sortides de turisme pur i dur.
També obren la porta a organitzar estades customitzades o a la carta, de més o menys duresa i de més o menys dies.
Ens encanta que el sector de la bicicleta creixi a casa nostra amb propostes interessants, diferents i atractives i agoserades com aquesta.
Us desitgem molt d'èxit.