Per una banda la creixent moguda del Single Speed. Els fans d’aquesta manera d’anar en bici diuen que és el més autèntic. Un retorn a la essència, als orígens, a la simplicitat i inclús diuen que es va més ràpid que amb les tradicionals 9x3. No només ho diuen sinó que ho demostren guanyant curses a corredors que van amb bicis amb marxes.
Per altra tenim les Mountain Bikes de 29 pulsades o 29” o Twentyniners i Niners, són la revolució més recent. Els defensors d’aquesta tecnologia en canten les excel·lències; la roda gran fa que la bici tingui més tracció, superi millor els obstacles i que aguanti millor la inèrcia. Molts usuaris expliquen sorpresos que baixen millor amb bicis rígides de 29” que amb les antigues dobles de 26”. Alguna cosa hi ha de veritat en tot això quan algunes de les grans marques hi han apostat decididament. Gary Fisher (pioner del Mountain Bike) ha deixat de fer bicis de 26”. Niner Bikes és una marca molt potent especialitzada en 29ners. Tots dos diuen que d’aquí a 5 anys hauran desaparegut les BTT de 26”. La tercera moguda que m’apassiona i que no para de créixer són les bicis fetes a mà per constructors que fan les bici a mida, principalment en acer i titani. Són les Custom Bikes. La llista de romàntics empresaris que construeixen preciositats úniques creix d’any en any i es reuneixen anualment a la NAHBS (North American Handmade Bycicle Show). N’hi ha que van contribuir a la invenció del Mountain Bike, com l’Steve Potts o a la aparició de les rodes de 29” en les bicis de muntanya com Willits. Pereira, Vanilla, SyCip, Independent Fabrication, Igleheart, Soulcraft, El Camino Fab, Ahrens, Vicious, són alguns dels meus preferits.
Tenia unes ganes tremendes d’apropar-me a aquests tres móns i aquí està el resultat!!! 
La meva nova adquisició! És un xassis Independent Fabrication per roda de 29" que vaig aconseguir a Boulder que he muntat Single Speed. Quan la tingui llesta per dodar ja us explicaré com funciona.
Detall de la chapa frontal
Detall de la calca de la mítica corona IF.
Ja que anava a la essència, l'he muntat amb forquilla rígida.
Es tracta d’una cursa de Grass track, que es veu que eren molt populars a la Anglaterra dels anys 30. Amb aquesta impressionant imatge a les mans els de Boston van decidir fer una bici diferent i especial per a l’Interbike de Las Vegas. 
Vegeu quins detalls de fabricació. Estampen el nom de la bici. 
Preciosos detalls de pintura.
A les 7:30 del matí el Lluís de 
El Javi Maya, que s’estrenava en la disciplina només deia “Cortés, me has engañao tio!!” “No me lo imaginaba así, esto es muy técnico!” Jo li treia ferro, sabent que el més dur encara havia d’arribar i el que més sorprendria a un neòfit com el Javi, no és tant el traçat del circuit sinó que en cursa el ritme és infernal, es va tota l’estona a tope. Quan li vaig explicar que sortíem en la mateixa cursa però que jo faria 40 minuts per que era Màster 30 però que ell faria 1 horeta per que s’havia apuntat a Èlit, es va acabar de cagar en tota la meva família. Jejeje. El que no sap és que no sabrà com agrair-me lo fort que s’acabarà posant gràcies al ciclocross. 
La cursa, com es preveia, va ser molt dura, es va sortir, si cap, més ràpid del habitual, i què us haig de dir? A fondo fins al final! El circuit s’anava trencant per moments i costava anar per dintre de les cintes en els trams de baixada. Al final, contents d’haver acabat. No varem ni mirar les 
Agraïments a l’
Fotos de Joan Cortés
