BICIS EQUIPS UCI PRO TOUR

A hores d'ara tots els equips UCI Pro Tour ja han presentat les noves montures per la temporada que comença. Aquí les teniu quasi totes.












Extret de Road.cc

MUNDIAL DE CICLOCROSS A TABOR

Aquest dissabte i diumenge es disputarà a Tábor, República Txeca, el Campionat del Món de Ciclocross.
Teledeporte retransmetrà les quatre curses, dissabte, en directe, Junior i Sub-23 a les 11:00h i a les 14:00h respectivament i diumenge, en diferit, Èlit masculina a les 19:00h i Fèmines a les 23:00h.
No cal dir que la cursa més interessant és la dels Èlit on seran tots els bons, els belgues Niels Albert, Sven Nys, Kevin Pauwels, Klaas Vantornout, Erwin Vervecken, Bart Wellens i els germans Vanthourenhout, segur que us sonen tots, el txec Zdenek Stybar, que correrà a casa i que ve de proclamar-se campió de la Copa del Món vencent a l'anterior campió, Niels Albert.
Els espanyols seleccionats són Javier Larrinaga, Egoitz Murgoitio, Isaac Suarez, Tino Zaballa i Josep Antoni Hermida.
Les fotos són d'en Marthein Smit i mostren el que no veureu per la tele.

LUCHON-BAIONA 2010

A l’any següent, el Tour de França va incorporar els Alps a la seva ruta atacant el Galibier però l'etapa Luchon-Baiona no es va fer. De fet no s’ha tornat a repetir mai més en tota la història del Tour. Aquest estiu farà 100 anys d’aquella mítica proesa que va canviar la història del ciclisme i per celebrar-ho els organitzadors faran pujar als corredors 2 vegades el Tourmalet. La 16a etapa serà Bagnères-de-Luchon-Pau de 194 km fent els 5 primers colls de la mítica Luchon-Baiona, Col de Peyresourde, Col d’Aspin, Col du Tourmalet per La Mongie, Col du Soulor i Col d’Aubisque.

Armstrong atacant a Basso al pas per La Mongie al 2004.

A l’endemà, la 17 etapa que serà el 21 de juliol de 2010, exactament 100 anys després de la Luchon-Baiona, el Tour farà Pau- Col du Tourmalet de 174 km per homanetjar a Lapize i companyia. Però tot i que no s’ha tornat a fer mai en competició, la Luchon-Baiona es continua fent gràcies a quatre apassionats, i quan dic quatre no és un eufemisme sinó que literalment van ser quatre fanàtics amants de la bicicleta, Calanne, Janot, Duffaurel i Lapoubleque al 1932 van emular als seus ídols i van completar la primera Luchon-Baiona cicloturista.

Ciclistes del 1932 saltant un pas a nivell.

Des d’aleshores es fa cada dos anys. Fins fa poc s’alternava el sentit i un any era Luchon-Baiona i dos anys després es feia Baiona-Luchon, més dura encara ja que començaves a fer els ports quan ja portàves 180 kilòmetres a les cames. Fa poc es va decidir mantenir sempre el sentit de la original Luchon-Baiona així només sortir s’afronta el Peyresourde (13,5 km al 7,1% de mitjana) seguit de l’Aspin (12 km al 6,5%) el descens del qual empalma amb el mític Tourmalet per La Mongie(17 km al 7,4%), poc després es puja el Soulor (19,5 km al 5,2%) i després s’afronta el darrer gegant de la jornada, l’Aubisque (7 km al 5,1%). Després del llarg i preciós descens comença el que es pot definir com la segona part del recorregut, uns 180 km amb només un port menor, l’Osquich i moltes tatxueles.

El recorregut és preciós, el repte és enorme, la hisòria que hi ha al darrera inconmensurable i a demés aquest any celebrem el centenari! Uns quants Hunchbacks i Roulaix no podem deixar passar aquesta oportuntat i ens hem apuntat a la marxa Luchon-Baiona 2010, la que serà la 43a edició.
Algunes dades pràctiques per als que us estigueu picant i vulgueu venir.
Són 326,5 km amb 5257 metres de desnivell positiu acumulat i la organització dona 33 hores per fer-la. La sortida és entre les 7 i les 9 del matí del dissabte 12 de juny. La marxa té lloc per carreteres obertes i per tant cal respectar les normes de transit. S’ha de passar pe uns punts de control obligaoris on hi ha els avituallaments. Es pot parar a dormir però nosaltres intentarem fer-ho sense parar i arribar el mateix dissabte a Baiona abans de que es faci de nit. Si algú no en te prou en acabar-la i vulgui anar a per el rècord, sapigueu està intacte des del 1999 i pertany al donostiarra José Luis García que va fer 11h50min.Les inscripcions les podeu fer al web de la Federació Francesa CicloTurisme i el preu és de 16€, 10 € per als federats a la FFCT i gratuita per menors de 18 anys.

LUCHON-BAIONA 1910

El 3 de juliol de 1910 es donava el tret de sortida de la setena edició del Tour de França, edició en que la organització inclouria la primera etapa als Pirineus per fer la cursa més emocionant i atraure a més public. La organització també es va plantejar un altre objectiu molt clar, el d’intentar controlar als corredors per evitar que fessin les trampes habituals, com pujar a cotxes o als trens o agafar dreceres per fer el recorregut més curt.
Aquell any el tour es va iniciar amb la etapa Paris-Roubaix, seguint el recorregut de 270 kilòmetres de la clàssica del mateix nom que s’havia comançat a fer al 1896.
El 21 de juliol de 1910 a les 3:30 de la matinada es va donar la sortida de la desena etapa d’aquell tour, la que va ser la primera etapa de muntanya de la histria del ciclisme, entre Luchon i Baiona, amb ni més ni menys que 6 ports del Pirineu, el Peyresourde, Aspin, Tourmalet, Soulor, Aubisque i Osquich.
El luxemburguès François Faber, el clar favorit per guanyar la general s’havia posat líder a la segona etapa, però a la sortida de la desena, Octave Lapize va atacar i es va escapar enduent-se amb ell a Garrigou i Lafourcade. Tots tres corredors, amb les seves montures de més de 15 kilos i una única velocitat, van anar superant els colls en aquell territori salvatge i despoblat i amb unes carreteres en tant mal estat i amb pedres tant grans al mig de la calçada que costava mantenir l’equilibri. De fet Garrigou va guanyar 100 francs per que va ser l’únic ciclista en fer tota l’ascensió al Tourmalet sense posar peu a terra. Lapize però, va ser el primer en coronar el mític pas seguit dels seus dos companys d’escapada.
Al peu de l’Aubisque, Lapize i Garrigou van defallir, es van enfonsar i no van poder evitar que Lafourcade se’ls escapés.
Anant de banda a banda, donant cops de ronyó i arrossegant la bici a peu durant molta estona, Lapize va acabar coronant l’Aubisque al límit del defalliment i amb catorze minuts de desaventatge respecte el líder de l’etapa. Amb la cara descomposta i plena de fang, Lapize va tirar la bicicleta per terra i es va precipitar cap al membre de la organització que estava al cim controlant que tots passessin per allà i el va agafar per les solapes i a un pam de la seva cara va desfogar tota la seva impotència i ràbia cridant-li amb totes les seves forces la frase l’ha fet famós, “Vous êtes des assassins. Oui, des assassins!”
Li quedàven encara 177 kilòmetres per arribar a Baiona, en tants kilòmetres podia passar encara de tot i de fet, Lapize es va recuperar i va acabar caçant a Lafourcade, que va acabar pagant l’esforç a la muntanya i va acabar 14è, i va vèncer la èpica etapa, guanyant a l’sprint a Albini, completant els 327 kilòmetres en 14 hores i 10 minuts a una velocitat mitjana de 23 kilòmetres per hora. Brutal! Faber va arribar 3r a 10 minuts de Lapize i es va mantenir líder de la general.
Dels 110 corredors que van prèndre la sortida aquell dia, només 41 van acabar arribant amb comptagotes a Baiona.
A l’endemà es va fer una jornada de descans que Lapize va passar tancat a la seva habitació amb els peus inflats i ensangonats.
Lapize, va aconseguir posar-se líder de la general a falta de dues etapes per arribar a Paris i es va acabar imposant a la general en l’únic any que fa finalitzar la prova.
Atenció que Lapize, el de la foto d'aquí a sobre, va acabar fent els 4.734 kilòmetres de les 15 etapes a una velocitat mitjana de 28.7 km/h.
I atenció que tot i que la Luchon-Baiona va ser la etapa més èpica d’aquell tour, va ser la única on van retirar ciclistes, la resta d’etapes no eren suaus precisament, quasi totes elles també semblarien una bogeria a qualsevol ciclista actual. Fixeu-vos en les kilometrades que feien cada dia, i amb aquelles bicis. Increible!
1a etapa: PARIS-ROUBAIX, 272 km
2a etapa: ROUBAIX-METZ, 398 km
3a etapa: METZ-BELFORT, 259 km
4a etapa: BELFORT-LYON, 309 km
5a etapa: LYON-GRENOBLE, 311 km
6a etapa: GRENOBLE-NICE, 345 km
7a etapa: NICE-NIMES, 345 km
8a etapa: NIMES-PERPIGNAN, 216 km
9a etapa: PERPIGNAN-LUCHON, 289 km
10a etapa: LUCHON-BAYONNE, 326 km
11a etapa: BAYONNE-BORDEAUX, 269 km
12a etapa: BORDEAUX-NANTES, 391 km
13a etapa: NANTES-BREST, 321 km
14a etapa: BREST-CAEN, 424 km
15a etapa: CAEN-PARIS/Parc des Princes, 262 k

TOUR DE FRANCE 1910

Al 1910 s’anava a celebrar la setena edició d’una exitosa cursa de bojos anomenada Tour de França. En un moment en el que el ciclisme era vist com a propi d’aventurers tocats del bolet i amb pit i collons, els organitzadors volien millorar el recorregut per aconseguir dues coses: mantenir les espectatives en cursa i augmentar les vendes de cotxes i bicicletes que patrocininaven la cursa, demostrant que eren capaços de superar les pitjors condicions en els pitjors llocs.

Així doncs, Henry Desgranges, director del Tour i del diari organizador, l’Auto, es va reunir a la primavera amb els seus col·laboradors per decidir nous escenaris i nous reptes que augmentessin encara més l’interès per la cursa. El periodista Alphonse Steinès va proposar que la cursa cruses per els Pirineus, que aleshores era una zona deshabitada, inhóspita, amb carreteres en estat ruinos i amb abundants ossos en llibertat per les cotes més altes.

Fins aleshores les etapes havien estat pràcticament planes i les poques ascensions que s’havien fet havien congregat a una quantitat enorme de públic.

S’havien pujat ports pre-alpins com el Bayard, al que desde feia molt poc ja s’estaven acostumant a superar-lo els corredors del pilot. Una vegada batuts els records en aquests portets com el de no posar peu en tota la pujada o els records de temps, ja era hora de fer el pas endavant que suposava atacar als grans colls d’un inhòspid Pirineu.

Desgranges es negava en rodó, però finalment va accedir amb la condició de que Steinès fora capaç de recòrrer, en cotxe, tot el recorregut de la etapa que estava proposant per al 7è Tour de France.

El Peyresourde i l’Aspin els va poder travessar sense problemes. Per passar el coll de l’Aubisque va aconseguir de Desgranges una partida pressupostària per arreglar la carretera i també el va coronar sense massa problemes. Els nadius de la zona el van intentar convèncer de que es tragués el Tourmalet del cap per que era totalment impracticable, però el tossut d’en Steinès, va llogar un cotxe amb un conductor de Sainte Marie de Campan i va enfilar cap amunt amb la intenció de creuar Tourmalet i arribar a Barèges.

Tot i ser primavera, el cim del Tourmalet estava completament cubert de neu. El xofer, degut al mal estat de la carretera i la quantitat de gel que la cobria, es va aturar a quatre quilòmetres del coll i es va negar a continuar. Steinès no acceptà la derrota i tot i que s’estava fent de nit, va continuar a peu.

El sol s’acabava de pondre a la vall quan va assolir els 2.115 metres del coll. Sense temps per entretenir-se va inciar el descens cap a Barèges.

Després d’unes hores baixant a cegues, sol, amb neu pels genolls, mort de fred i de cansament, per un territori completament desconegut, Steinès va defallir. A les tres de la matinada, una batuda organitzada pel xofer, el va trobar estarracat a pocs quilòmetres de Barèges.

Al matí següent Steinès va enviar un telegrama al seu cap per posar-lo al dia de com li estava anant la travessa dels pirineus: “He creuat el Tourmalet. Ruta en bon estat. Perfectament practicable. Steinès.”

D’aquesta manera, mentint al seu jefe, Steinès va ser el responsable de la aparició dels ports de muntanya en el ciclisme, i sense ell saber-ho, va conduir aquest esport cap al futur fins al punt que en la actualitat, la importancia dels ports de muntanya signifiquen el ser o no ser de les grans voltes per etapes.

François Faber, guanyador del Tour de 1909. A la bossa de manillar portava carn per anar menjant.

TEAM RADIOSHACK OPERATIU

Amb l'inici de les competicions oficials del Team RadioShack a terres australianes queda operativa la seva web oficial on es pot estar a la última de la nova formació americana. Llàstima que encara no estigui habilitada la botiga on line perque la equipació que han creat es molt maca....tot arribarà.

PEDAL BRAIN

Des de ja fa temps la convinació bike-iPhone comença a pendre forma amb diverses aplicacions dedicades a la pràctica del ciclisme. Aquesta tendència es veu reforçada amb l'aparició de l'anomenada Pedal Brain.
Es tracta d'una aplicació de característiques semblants al Nike Plus aplicat al sector de les dues rodes, que ens permetrà realitzar interessants funcions com seguir els recorreguts per GPS, passar totes les dades a un servidor on line, planificar entrenaments o fins i tot detectar altres usuaris a la carretera i poder controlar ubicació i realitzar competicions i entrenaments virtuals. A més l'aplicació s'acompanya d'un soport per a portar l'iPhone/IPod touch al manillar de les nostres bicis. Caldrà veure com queda instal·lat i quin preu te l'aplicació i el soport.

L'importador a España serà Speedinc.

VELO CLUB ROULAIX

El Velo Club Roulaix i Hunchback Society · Barcelona, s'han agermanat!
Fa aproximadament un mes un dels Hunchbacks més actius i líder de la facció del garraf del club, em refereixo al gran Javi Maya, va fundar el seu propi club ciclista, el Velo Club Roulaix. Club que comparteix filosofia amb el nostre i que comparteix alguns membres. Els punts d'encontre són tants que no podia ser d'una altra manera, els destins i els objectius dels dos clubs són els mateixos, per tant, ens hem agermanat!
Què vol dir això a nivell pràctic? Els socis d'un club seran acceptats i benvinguts a les sortides de l'altre.
Us recomano que visiteu el seu blog. És especialment interessant que llegiu el manifest fundacional.
A modus d'estracte aquí teniu el calendari d'activitats que proposen.
1. Diumenge, 31 de Gener: Montserrat.
2. Diumenge, 28 de Febrer: Ruta al voltant de Reus.
3. Diumenge, 28 de Març: Ruta pel Montseny.
4. Diumenge, 25 d'Abril: 3 Nacions.
5. Dies 21-22-23 de Maig: Stage a la Cerdanya.
_ Divendres, 21 de Maig: Recepció a l'Hotel Campus Cerdanya. Sopar.
_ Dissabte, 22 de Maig: Participació a la Marcha Cicloturista Volta Cadí-Moixeró.
_ Diumenge, 23 de Maig: 3 Pics: Pradel-Pailhières-3 Domaines. Barbacoa de comiat a l'hotel.
Els membres fundadors de la Hunchback Society tindrem l'honor de compartir kilòmetres amb els Roulaix i serem presents en aquestes sortides. En breu us donarem més detalls de l'Stage a la Cerdanya, que valdrà molt la pena.

TUNE 20è ANIVERSARI

Per conmemorar aquesta celebració la casa alemana Tune a preparat una preciosa edició limitada amb el segell del 20è aniversari de la prestigiosa marca.
Ofereix diversos productes amb una característica en comú, son edicions limitades i numerades de 220 unitats. Podem trobar banyes per la btt de 64g la parella per 200 euros, una direcció de titani de 93g per 200 euros o bé packs de components per a la bici de carretera o btt a preus de fins a 1499 euros.
Podeu comprar qualsevol dels seus productes a botiga on line tune

MULEBAR MEGABITES

Mulebar presentarà próximament el nou i original concepte de barreta energètica , les anomenades Megabites, amb les mateixes propietats nutricionals i de qualitat que les seves germanes grans.Les Megabites son barretes de 30g que ens ofereixen la possiblitat de convinar diferents gustos en una mateixa sortida i sense tenir que anar amb les butxaques a reventar.. Amb un format equivalent a la meitat de les barretes tradicionals Mulebar ens permet variar els gustos i evitar conservar les barretes obertes al maillot , amb els desastres que tots hem patit de barretes incrustades al mobil o a les claus de casa..., així mateix ens permet utilitzar les Megabites en competicions de curta durada o en aquells moments que la nostra indumentaria no ens permet endur-nos barretes de format estàndard.De moment les megabites estaran disponibles amb els gustos de “Mango Tango”, “Hunza Nut” i el nou “Summer Puding” de gerds amb nabius i grosella negra.

El procés d'elaboració de las megabites es el mateix que la resta de productes Mule, utilizant productes 100% orgànics.
Informació facilitada per Albert Castellar press@qantarapartners.com

MAVIC KSYRIUM YKSION K10

La casa Mavic ha anunciat que aquest 2010 s'introduirà al mon de les cobertes de carretera i de quina millor manera que treient al mercat un pack limitat de 1000 jocs de les noves Ksyrium Yksion K10.
Les Yksion K10 s'han creat per celebrar el 10è aniversari de les ja mítiques Ksyrium. Amb un pes interessant de 1470gr i un bon disseny son un fantàstic component per a les bicicletes més "tot terreny" i el seu ús diari. Les rodes incorporen alguns canvis, com els nous radis K10 o les boixes de carboni i venen muntades amb les noves cobertes K10 de 23mm i 225gr de característiques similars a les clàssiques Vittoria ja que es faran a la mateixa fàbrica. Amb aquesta nova introducció al mercat Mavic pretén millorar les prestacions de les seves rodes amb unes cobertes pensades i dissenyades a tal finalitat. S'espera que la casa tregui un model de cobertes per a cadascún dels seus models al mercat i, fins i tot, que tregui un model de cobertes per a la seva gamma de btt.
Els packs estan limitats a 1000 unitats, inclouen les rodes, tanques d'acer, càmeres, cobertes i bossa protectora a un preu de 1400 USD que serien uns 970 euros.

El RadioShack continua prenent forma...

Ja s'han fet oficials les primeres fotografies de les bicis amb les que el RadioShack de Lance Armstrong intentarà guanyar el seu vuité tour de França. Com sempre l'americà confiarà amb Trek i el seu últim model Madonne 6-Series acompanyat amb Sram per a la transmisió i Bontrager per a les rodes i components.
A simple vista, el primer disseny deixa entreveure que la intenció de l'equip és fer bicicletes personalitzades jugant amb els logos de l'equip. Faltarà veure si l'amic Lance continuarà amb les fantàstiques biciletes personalitzades que tant ens van enamorar la temporada passada...
De moment continua present Livestrong i s'incorpora Nissan com a esponsor menor. Ja tenim ganes que surtin a la llum els dissenys de les equipacions!!! Estaran a la altura dels Hunchback?

ÚLTIMA PROVA COPA CATALANA CX. SANT JULIÀ DE VILATORTA

El diumenge passat es va celebrar la última prova de la copa catalana de ciclocross a Sant Julià de Vilatorta, que organitzava una cursa per primera vegada.
Jo encara estava convalescent de la caiguda del diumenge anterior a Santa Coloma de Farners i el més sensat hauria estat quedar-me a casa o anar a animar, però em venia de gust donar suport a la Copa Catalana i a la gent que s’anima a organitzar curses de ciclocross i hi vaig anar-hi a còrrer. El circuit va estar molt be, molt de ciclocross. Felicitats!
La meva cursa... em vaig barallar per no quedar últim. Al final vaig aconseguir quedar penúltim.
Per davant, felicitar a la Mercè Pacios que va guanyar en fèmines i a l’Arnau que va fer segon Master30 després de barallar-se tota la cursa amb el Gustavo Dacosta.
En èlit, victòria per l’Ismael Ventura i en sub23, David Lozano, com sempre, tot i que aquesta vegada una punxada va impedir que guanyés la cursa.