
Aquell any el tour es va iniciar amb la etapa Paris-Roubaix, seguint el recorregut de 270 kilòmetres de la clàssica del mateix nom que s’havia comançat a fer al 1896.
El 21 de juliol de 1910 a les 3:30 de la matinada es va donar la sortida de la desena etapa d’aquell tour, la que va ser la primera etapa de muntanya de la histria del ciclisme, entre Luchon i Baiona, amb ni més ni menys que 6 ports del Pirineu, el Peyresourde, Aspin, Tourmalet, Soulor, Aubisque i Osquich.
El luxemburguès François Faber, el clar favorit per guanyar la general s’havia posat líder a la segona etapa, però a la sortida de la desena, Octave Lapize va atacar i es va escapar enduent-se amb ell a Garrigou i Lafourcade. Tots tres corredors, amb les seves montures de més de 15 kilos i una única velocitat, van anar superant els colls en aquell territori salvatge i despoblat i amb unes carreteres en tant mal estat i amb pedres tant grans al mig de la calçada que costava mantenir l’equilibri. De fet Garrigou va guanyar 100 francs per que va ser l’únic ciclista en fer tota l’ascensió al Tourmalet sense posar peu a terra. Lapize però, va ser el primer en coronar el mític pas seguit dels seus dos companys d’escapada.
Al peu de l’Aubisque, Lapize i Garrigou van defallir, es van enfonsar i no van poder evitar que Lafourcade se’ls escapés.

Li quedàven encara 177 kilòmetres per arribar a Baiona, en tants kilòmetres podia passar encara de tot i de fet, Lapize es va recuperar i va acabar caçant a Lafourcade, que va acabar pagant l’esforç a la muntanya i va acabar 14è, i va vèncer la èpica etapa, guanyant a l’sprint a Albini, completant els 327 kilòmetres en 14 hores i 10 minuts a una velocitat mitjana de 23 kilòmetres per hora. Brutal! Faber va arribar 3r a 10 minuts de Lapize i es va mantenir líder de la general.
Dels 110 corredors que van prèndre la sortida aquell dia, només 41 van acabar arribant amb comptagotes a Baiona.
A l’endemà es va fer una jornada de descans que Lapize va passar tancat a la seva habitació amb els peus inflats i ensangonats.
Lapize, va aconseguir posar-se líder de la general a falta de dues etapes per arribar a Paris i es va acabar imposant a la general en l’únic any que fa finalitzar la prova.

I atenció que tot i que la Luchon-Baiona va ser la etapa més èpica d’aquell tour, va ser la única on van retirar ciclistes, la resta d’etapes no eren suaus precisament, quasi totes elles també semblarien una bogeria a qualsevol ciclista actual. Fixeu-vos en les kilometrades que feien cada dia, i amb aquelles bicis. Increible!
1a etapa: PARIS-ROUBAIX, 272 km
2a etapa: ROUBAIX-METZ, 398 km
3a etapa: METZ-BELFORT, 259 km
4a etapa: BELFORT-LYON, 309 km
5a etapa: LYON-GRENOBLE, 311 km
6a etapa: GRENOBLE-NICE, 345 km
7a etapa: NICE-NIMES, 345 km
8a etapa: NIMES-PERPIGNAN, 216 km
9a etapa: PERPIGNAN-LUCHON, 289 km
10a etapa: LUCHON-BAYONNE, 326 km
11a etapa: BAYONNE-BORDEAUX, 269 km
12a etapa: BORDEAUX-NANTES, 391 km
13a etapa: NANTES-BREST, 321 km
14a etapa: BREST-CAEN, 424 km
15a etapa: CAEN-PARIS/Parc des Princes, 262 k
Tremendo Juanito! Estic ansios esperant el seguent capitol de...
ResponElimina...VENTDELTOUR !
Martí.
Brutal!!!
ResponEliminaMenys mal que a la penultima etapa nomes eren 424km... com ara amb la crono...
Ara, la mitja no me la crec ni de conya!!! Pillaven el tren cada dia!!!