14/9/10

VICENTE BLANCO


Li dèien "el cojo" per que de ben jove, mentre treballava en empreses siderúrgiques de principis de segle XX al seu País Basc natal, va patir dos accidents que li van destrossar els peus. En el primer es va enganxar el tendó d'aquiles de la cama esquerra amb uns engranatges que li van destrossar. Poc després una barra de ferro roent li va travessar el peu dret, entrant-li pel taló i sortint.li pels dits. Va haver de deixar l'empresa del ferro i es va dedicar a fer de boter a la Ria de Bilbao i per recuperar-se es va comprar una bicicleta vella que va restaurar com va poder. En lloc de pneumàtics i va posar unes cordes que encaixaven a les llantes. Lo de la bicicleta el va captivar tant que se'n va anar amb la seva bici destartalada a la Federació Viscaina, coix i esquelètic i els va explicar que volia ser campió de ciclisme i tot i que se'n van riure els va acabar convencent de que es mereixia una oportunitat. Al 1908 el van convidar al Campionat d'Espanya de fondo. A la sortida els espectadors reien de la seva bicicleta però a l'arribada l'aplaudien quan entrava el primer imposant-se en una cursa de 100 kilòmetres. Amb 26 anys va guanyar el campionat estatal de 1909 i va decidir que participaria al Tour de França de 1910. Va escriure a Desgrange i va aconseguir una invitació a la ja prestigiosa cursa ciclista. Com que no tenia un duro, va agafar una mica de menjar, les quatre monedes que va poder estalviar i va muntar a la seva bici i va enfilar cap a París. A mig camí les gomes van petar i va continuar amb les llantes nues. Va acabar arribant el dia abans de que comencés la cursa. A París tenia un contacte que al veure'l arribar amb aquell trasto li va anar a comprar una bicicleta nova i el va acompanyar a formalitzar la inscripció en la categoria "isolé" altrament coneguts com els desheredats, que a diferència dels professionals que tenien allotjament, massajistes i mecànics al finalitzar les etapes, aquests s'havien de buscar la vida. El 3 de juliol "el cojo" va ser el primer espanyol en prendre la sortida del Tour de França, i l'únic que començava la cursa amb 1.000 kilòmetres a les cames. La primera etapa d'aquell Tour va ser París-Roubaix, que en aquella època el recorregut era íntegrament de pavé. Blanco va arribar a Roubaix tant malalt i extenuat que va haver d'abandonar. Encara que molt curta, val la pena recordar l'aventura d'aquest pioner.

5 comentaris:

  1. Osti tu "el cojo" que bruto!

    ResponElimina
  2. Aixo li dona esperances al Marcel. Encara que li trenquin tots els dits del peu sempre esta a temps d'anar a un tour de França...

    ResponElimina
  3. mireu al armstrong li van treure un collo i tampoc va coix!!!!!

    ResponElimina