TEST 1: SQUIRT

Aquest estiu hem tingut l'oportunitat de provar força cosetes. Una d'elles ha estat el lubricant Squirt. Ja fa força temps que corre per casa nostra però no m'havia caigut cap pot a les mans fins que a la bossa de la Transpyr Road n'hi havia un de mostra, però o va ser fins a la setmana dolomítica que no el vaig provar i ho vaig fer arrel d'una conversa airada entre un fan i un detractor convençut. Em van picar la curiositat i abans de la primera etapa, Mortirolo + Gabia, vaig preparar a conciència la bici per aplicar correctament aquest lubricant a base de cera, que no conté dissolvents i que és 100% biodegradable. Això vol dir netejar molt la cadena i el cassette, aplicar Squirt, deixar eixugar bé.

Haig de dir que no em va agradar gens. La sensació sobre la bici, durant la sortida, però especialment en els pendents més forts del Mortirolo, era de que costava pedalejar. Bromes a part, en cap moment vaig tenir la sensació de cadena ben lubricada, ans el contrari, inclús amb una mica de soroll de fricció. 

Vaig repetir la jugada i a l'endemà vaig tornar a pedalar amb Squirt que havia aplicat la nit anterior i vaig tenir les mateixes males sensacions fent Stelvio per les dues bandes.

A l'endemà vaig anar decidit a treure l'Squirt i aplicar un oli convencional de condicions seques i vaig tenir la segona sorpresa desagradable, el drap s'enganxava sobremanera a la cadena i era quasi impossible treure aquell pegot enganxós. No donava crèdit! Jo, per tant ja sé a quin bàndol pertanyo, als detractors declarats de Squirt. No va be. No l'utilitzaré mai més.