26/10/11

EXPOSURE FLARE TAIL LIGHT

Estic començant a constatar que sóc un freky de les llums!
Fa temps que llegeixo sobre llums del darrera i no em decidia. Fa poc vaig estra a Londres i a Condor Cycles vaig veure en directe una que havia estat a punt de comprar per internet. La Flare de Exposure Lights. Sobre el paper ho tenia tot, potent, lleugera..., però em semblava massa grossa. Al veure-la em vaig enamorar. Exposure, la marca de llums de USE té molts altres productes que m'agraden molt. Llums molt compactes, potents, lleugeres, molt robustes, amb la pecularietat que la bateria va integrada a la llum. Mai va el capçal per una banda i la bateria per una altra connectats per un cable.
La Flare, és una llum petita, una mica més gran que la pila que allotga, i lleugera (44 grams reals) però amb 75 lúmens de potència. Això és molta llum. Et fa visible des de molt lluny inclús de dia. Té 2 modes, llum fixe o intermitent i recorda amb un sistema d'aclatge mitjançant una goma, moolt ràpid i versàtil que fa que la llum quedi ben fixada a tijes de 27.2 a 31.6 i no es mogui. A la carcasa d'alumini s'allotja una bateria no massa comú, però es pot comprar un accessori de dues bateries recarregables amb el carregador. L'autonomia és un altre punt fort, amb bateries d'un sol us, 9 hores en llum continua i 22 hores en mode intermitent. Amb bateries recarregables una mica menys, 3 hores amb llum continua i 8 en intermitent. Girant el cap translúcid un quart de volta s'encén i s'apaga la llum i recorda el mode de l'últim cop que es va encendre. A través d'aquest cap translúcid la llum es transmet en gran part cap enrera però també cap als laterals fent-nos molt visibles des de totes direccions. No conec cap botiga aquí que vengui aquesta marca, però són fàcils de trobar a les botigues més típiques d'internet. Una gran compra.

23/10/11

MOPHA TOOL ROLL

M'en vaig enamorar el primer cop que el vaig veure. La gent de Mopha Delivers fabrica a ma a Estats Units aquest fantàstic Tool Roll.
És d'aquesta gadgets que s'han fet servir durant molts anys a les carreteres d'arreu i que amb l'aparició de bosses sota seient i bombones de gas comprimit, han acabat desapareixent. Digueu-me romàntic, però me n'he comprat un.
Detalls ben cuidats en absolutament tot el conjunt. Des de el tracte al fer la compra a l'enviament, el packaging i el producte en sí, que tot i que és ben sencill de concepte, mostra una factura impecable. Mireu!

20/10/11

L'EROICA 2011 I RABASA

Grans fotos les que ens va fer el Marcel Batlle durant la nostra participació a L'Eroica 2011. Gràcies també a la gent de Rabasa Cycles, pel seu suport, deixant-nos una bicicleta i equipant-nos per a l'ocasió.

19/10/11

GROPES, GET A GRIP

Amb la flaire de l'Eroica encara per casa estic d'un romàntic pujat i he desmuntat la bici de carbono per instal·lar el grup a un vell quadre d'acer. Situat en aquest escenari, m'estic plantejant muntar un seien Brooks i aquests meravellosos grips de pell, enlloc de cinta de manilla. M'encanta la feina de la gent de NONUSUAL. Han recuperat l'antiga tradicií de cobrir els manillars amb pell i ofereixen aquest producte de fàcil instal·lació. Fins no fa tants anys, a casa nostra, encara hi havia sabaters que et cosien un tub de pell al manillar. Mooolt semblant als Gropes de Nonusual.

12/10/11

ASS SAVERS

No em pot agradar més aquest gadget. L'Ass Saver, és intel·ligent, sencill, funciona a la perfecció, és bonic. Una brillant solució a un problema, que a nosaltres ens afecta relativament poc, però a Suècia diuen que és molt més comú. Jo m'en compraré un, segur!
 

7/10/11

L'EROICA 2011

Diumenge passat 4 Hunchbacks varem ser a L'Eroica. La localització ja val la pena. El Chianti en plena toscana. A 25 kilòmetres de Siena i a 75 de Florència (aprox.) Terreny ondulat amb moltes vinyes, a primera vista podria recordar al Penedès o a l'Empordà, però els poblets i els masos estan molt més ben conservats i cuidats allà. Què estrany, eh?
Dissabte al matí varem anar a Gaiole in Chianti, el centre neuràlgic, on entreguen dorsals, hi ha una fira de material i es dona la sortida i l'arribada a les diferents rutes.
Taules amb piles de material clàssic.
De totes les èpoques.
I bicicletes senceres, i quadros, i maillots de llana...

Durant el dinar del dissabte, uns iaietes de la taula del darrera ja ens van dir que si preteniem fer la de 205 km haviem de sortir a les 5.30h com a molt tard i dur llums... Com que no duiem llum i no voliem matinar tant, preteniem sortir cap a les 7 o 8. Ens van tractar de bojos. Arribareu a les 10 de la niiit... I quin desarrollo porteu? 42x21??? No ho fareu! Caminareu molt... Per la tarda varem sortir per les carreteretes del voltant dels nostres apartaments i enseguida varem veure que els iaietes tenien raó. En el primer moment en que va començar a pujar un pèl, ja ho duiem tot posat i tots drets i patint per pujar. Mal de peus de les sabates i els calapeus... El Lluis volia fer la de 205 si o si, però els altres 3 ens era igual fer la de 135 o la de 80. El cas era viure l'ambient i no patir en excès.
Varem sortir a les 6 del matí, negra nit i molt de fred. El primer contacte amb la Strada Biancha en baixada va ser dur. Allò costava de mantenir-ho dintre de la pista en les corves.

Sortia el sol.
La temperatura anava pujant.
La cinta dxe manillar és molt xula, però em va destrossar les mans.
Més Carles vestit de Rabasa. Al primer control-avituallament.
Gran ambient entre els ciclistes. Ens varem fer amics d'aquest belga que anava amb tandem amb una japoneseta de 1.50 de paquet.
Aquest Maillot Olmo em va agradar. Pare i fill de Peugeot.
A punt d'arribar al segón i últim avituallament.
Estilàs!
Els avituallaments eren una festa. Tothom aprofitava per parar una bona estona. Nosaltres no paràvem de passejar i flipar amb les pintes i les bicis. El tiberi en si també era molt catxondo. Tot era antic, hi havia pa amb vi i sucre, raïm, pa amb formatge i oli, una mena de potage, per veure, aigua i vi. Divertidíssim. Costava molt posar-se en marxa una altra vegada.
Un parell de ciclistes a l'atzar.
Segellant al control de pas
Taula parada amb de tot!
Mireu les garrafes. Marcel i Carles a primera fila
Varem patir una mica per arribar. Molt mal de cames uns, molt mal de peus l'altre, mal de mans tots... El que està clar és que no veniem preparats. Ara que sabem el pa que s'hi dona, tornarem a fer la de 205, amb més desarrollo, havent circulat amb les bicis, bones sabates, bons frens..., però tot i no haver fet la llarga, ha valgut moolt la pena. La quilometrada és el de menys. Disfrutar de l'ambient ciclista, flipar amb els cotxes antics d'assistència, amb les pistes, paissatge... i els grans tiberis durant tot el cap de setmana, us podem assegurar que ha valgut molt la pena.
Hi ha molts personatges de foto. Aquest japo amb la Bates...
Gran maillot Opel.
Aquest home és mític. Apareix sempre a tots els reportatges fotogràfics. Era simpàtic.