30/7/12

MONGOLIA BIKE CHALLENGE

Tenim a dos Hunchback, els grans Pau Zamora i el David Rovira, per terres mogoles disputant la Mongolia Bike Challenge. Es tracta de la darrera cursa de BTT per etapes que els membres de l'equip Buff-Niner faran aquesta temporada.
Aquesta de Mongolia consta de 1500 kilòmetres de recorregut repartits en 10 etapes sense grans desnivells però on les condicions climatològiques, vent i temperatures extremes, la fan una de les més dures i aventureres que hi ha al calendari.
Avui s'ha disputat la 1a etapa de 119 kilòmetres amb 1630 metres de desnivell acumulat sota una persistent pluja. Atenció que el Pau ha fet 3r a 46 segons del 1r i a 1 segon del 2n, tots dos canadencs de l'equip Kona. El David ha acabat 7è a 20 minuts 37 segons. Atenció que han completat aquests 119 kilòmetres en 3 hores 22 minuts!
De moment comencen be i no han fet aquella ja típica 1a etapa amb 10 punxades. Coneixent al Pau, que sempre va de menys a més, que es preparin els canadencs per que a la primera debilitat que demostrin els passarà per sobre. I coneixent al David, si el terreny continua així de rodador, que vigilin tots, els Canadencs i el Pau i tot!
Crec que no trobaran gaires boscos.
Quant més dur sigui, millor per al Pau!

29/7/12

GIAU, TRE CROCI, TRE CIME DI LAVAREDO, FALZAREGO, SAN PELEGRINO...

Darrera crònica de la setmana dolomítica, ja des de casa.

Pel penúltim dia ens haviem reservat el plat fort, sobre el paper era l'etapón de la setmana i sobre el terreny es va confirmar com a tal. Sortint s'Alleghe varem fer el Passo Giau fins a Cortina d'Ampezzo on vam enfilar cap a Tre Croci i remontar una mica fins a Misurina, on començava el plat fort, Tre Cime di Lavaredo, però per si no ens semblaven suficients els 3 o 4 kilòmetres al 15% de mitjana amb rampes més fortes de tant en tant, ens vam saltar el desvio i vam baixar 5 km perdent 300 metres de desnivell, que varem haver de remontar abans d'atacar Tre Cime! Un bon escalfament. De Tre Cime retorn a Cortina i Falzarego per tornar a Alleghe. En total 4.042 m de desnivell + en 136 kilòmetres.

Vistes des de Passo Giau
Arribant a Misurina per atacar Tre Cime di Lavaredo
Vistes des de Tre Cime
El darrer dia, ja anavem tornant cap a casa am la furgoneta, però vam parar un moment a fer un sube-baja al mític San Pelegrino. Un altre portet de 18 kilòmetres i 1200 m de desnivell +. Amb carretera de recorregut espectacular, amb tram de tornantes, amb punts de desnivell fort i paissatge entre boscos de dibuixos al principi per obrir-se després i deixar veure a tocar grans blocs de roca amb parets descomunals per fer vies ferrades i escalada. Amb les seves diferències, però com al Passo Giau, Falzarego, Fedaia, Gavia...
En total, en tota la setmana hem fet 571,6 km amb 16.447 m de desnivell +, en molt bona companyia i envoltats d'un paissatge exhuberant i recorrent unes carreteres de traçat espectacular. Molt recomanable!

25/7/12

STELVIO, MARMOLADA, SELLA...

En aquests tres darrers dies hem fet colls emblemàtics, alguns llarguíssims, alguns duríssims per els pendents, molts d'ells amb paissatges espectaculars i algun, a més a més de tot lo anterior, massa concorregut per tot tipus de vehicle.
Etapa 2: Bormio-Stelvio-Prato lo Stelvio-Stelvio-Bormio. 96 km, 3.391 m desnivell +. Les fotos no enganyen. Per una banda té 47 corves de ferradura i per l'altra 35. Impressionant.
Stelvio des de Bormio 
Dalt del Passo hi ha hotels, bars, botigues de souvenirs...ple de gent!
Stelvio des de Prato lo Stelvio.
Etapa 3: Alleghe, Passo Fedaia (Marmolada), Passo Sella, Passo Gardena, Passo Campolongo, Alleghe. 101 km, 2.652 m desnivell +. Espectaculars rampes a la Marmolada i espectaculars geleres al coll. Sella, Gardena i Campolongo, preciosos.

Etapa 4: Alleghe, Passo Duran, Passo Steulanza, Alleghe. 78 km, 2.000 m desnivell +. Gran sorpresa del viatge aquests dos colls desconeguts que conformàven l'etapa de "descans". Paissatges de somni.
Passo Duran

22/7/12

MORTIROLO I GAVIA

Primera etapa de la setmana italiana completada amb 2 ports mitiquíssims al sarró. 3.181 m de desnivell+ en 113 km. Ens ha plogut i hem passat fred als descensos, però la belesa de les carreteres i el paissatge que les envolta no té preu. Mortirolo molt dur amb uns primers 8 kilòmetres sempre per sobre del 12%, carretera sorprenentment estreta i boscosa. Gavia molt més llarg, amb menys pendent i preciós a nivell paisagístic. Demà un altre mite es espera, Stelvio!

Pujant Gavia
Pujant Gavia

20/7/12

DOLOMITI, ANDIAMO LÌ!

Stelvio
Demà a primera hora, set privilegiats marxem 8 dies al nord d'Itàlia, a la zona dels Dolomites, per ser més exactes. Passejarem per Bormio, Alleghe, potser ens banyarem al llac d'Allegue, investigarem la gastronomia de la zona a l'hora de sopar i als matins farem una miqueta de bici. Aquí teniu el planning.
1. Bormio-Mortirolo-Gavia-Bormio. 110 km, 4.720 m desnivell+
2. Bormio-Stelvio-Prato di Stelvio-Stelvio-Bormio. 92 km, 3.410 m desnivell+
3. Alleghe-Giau-Tre Croci-Tre Cime di Lavaredo-Falzarego-Alleghe. 118 km, 3.040 m desnivell+
4. Alleghe-Marmolada-Sella-Alleghe. 99 km, 3.400 m desnivell+
5. Alleghe-Passo Duran-Steulanza-Caprile-Alleghe. 77 km, 2.200 m desnivell+
6. Ovaro-Zoncolan-Paularo-Zoncolan-Ovaro. 60 km, 1.300 m desnivell+
Si voleu més detalls, estigueu atents a les cròniques que anirem fent des d'aquests emblemàtics colls.
Marmolada
Passo Giau

18/7/12

CULTURA-CICLISTA, PRIMERA EDITORIAL DEDICADA EXCLUSIVAMENT AL CICLISME.

18 mesos enrere, mentre en Bernat López, professor de comunicació de la Rovira i Virgili i apassionat del ciclisme, es prenia un any sabàtic a Australia on es preguntava què volia fer a la vida, entre moltes altres coses, va llegir en anglés Un diablo llamado dopaje, de Verner Møller. Li va semblar que aquest llibre que fa una crítica de l'antidopatge, era necessari que fos accessible en castellà, així que va contactar amb l'autor i li va dir que el traduiria i buscaria editorial a Espanya i així ho va fer, però no va trobar resposta en el mon editorial. Tornant d'una reunió amb l'autor a Dinamarca va comprar una revista a l'aeroport amb un reportatge dels 50 millors llibres de ciclisme en anglès. Com és que un país amb molta menys tradició i cultura ciclista que el nostre té més de 100 libres sobre ciclisme publicats? Tot això el va empenyer a fer la seva pròpia editorial.
Ell sol s'autoedita els llibres i surt al mercat amb quatre títols molt interessants.
Mañana salimos, de Jean Bobet. Bobet, primer ciclista en guanyar 3 Tours i conegut com el ciclista-intelectual per que tenia títol universitari, relata les grandeses del ciclisme dels anys 50, coneguda com l'edat d'or del ciclisme.
El chivo expiatorio, de Verner Moller. Analitza els antecedents i el context de l'expulsió de Rasmussenal Tour del 2007, que va coronar Contador com a campió.
Inventando el ciclismo, la primera París-Best-París, de Charles Terrot. Aquest llibre descobreix els fonaments d'aquest esport. Terrot va conmocionar al mon guanyant la primera París-Brest-París, atenció, a l'any 1891.
Un diablo llamado dopage, de Verner Moller. Suposa una nota discordant de la opinió unànime que lama contra la lacra del dopatge. Moller en lloc de combregar amb la opinió generalitzada que creu que tenim un problema amb el dopatge, discrepa i diu que tenim un problema amb l'antidopatge.
Jo crec que començaré amb el de Terrot i amb aquest últim de Moller

16/7/12

CRUSHERS IN THE TUSHAR

Dissabte passat es va disputar a Beaver, Utah, la Crushers in the Tushar un dels events ciclistics més únic del calendari internacional.
111 kilòmetres i 3200 metres de desnivell positiu acumulat amb pujades llargues, amb molt pendent, exposades al vent i a la calor la fan una cursa dura però el que la fa especial és que transcorre per carreteres pavimentades, pistes de grava i pistes forestals, a parts iguals, per això en diuen "road + dirt" o "on- and off-road cycling event". És la única cursa de bicis que conec on el primer que has de fer és triar amb quina bici hi aniràs, si amb la mountainbike amb semislicks prims, amb la de ciclocros o amb la de carretera amb pneumàtics de 28... o amb la monstercros.


15/7/12

K-EDGE COMPUTER MOUNT GARMIN EDGE

No he estat mai amic de dur gadgets al manillar, ni suports prescindibles, de fet l'últim any per no dur, no duia ni comptaquilòmetres, però fa unes setmanes que he estrenat un Garmin Edge 800 i n'estic encantat. El duc a la potència, anclat amb el suport d'orígen, amb les seves gometes... i va bé, però quan vaig descobrir aquests suports K-Edge cada dia que passa penso que és més net i pràctic portar-lo davant de la potència, que aporta una millor visibilitat de les dades i sobretot, em sembla molt més segur. Segurament és només una sensació sense argument tècnic al darrera, però cada cop que faig una baixada buturuda, i aquests dies n'he fet unes quantes, penso, ara, ara peta la gometa i surt la meravellosa i preciada maquineta volant i s'esclafa contra l'asfalt!

Disponibles en aquests tres colors, són mecanitzats en alumini 6061, pesa 30 grams i són compatibles amb tota la família dels Garmin edge. L'anclatge és per manillars de 31.8 i tenen garantía de per vida.
No tenen distribuidor a Espanya ni a Catalunya i s'han de comprar directament al seu web, on trobareu.

12/7/12

SRAM XX1

Sram treu un producte que crec que serà el futur del mountainbike. L'XX1,1x11, 1 plat i 11 pinyons. Unes bieles noves amb 1 plat molt elaborat, vegeu el vídeo, amb moltes mides per triar; 28-30-32-34-36-38 que combina amb un casset d'once pinyons, un 11-42. Tot plegat dona una amplitud de desarrollo com els actuals 2x10. Per fer-ho possible els de Sram han hagut de redissenyar els plats, el cassette i la pota de canvi. Hi ha molta tecnologia aquí al darrera, mireu, mireu.

11/7/12

SPY COMMERCIAL

Havieu vist aquest anúnci de les ulleres Spy? De fet aquí teniu el "com es va fer" i al final l'anúnci acabat. Jo això amb una de carretera no ho sé fer!

8/7/12

ETAPES BASQUES DE LA TRANSPYR ROAD

Les dues darreres etapes de la Transpyr road han estat una autèntica meravella. Paissatges increibles, carreteres precioses, ports deliciosos... gastronomia, bones gents...
Aquí un resum numèric d'aquestes dues darreres etapes.
Etapa 3: Isaba-Elizondo.
132 km amb 2.292 m de desnivell positiu acumulat amb un pendent màxim de pujada 19% en el setè dels 8 ports.
Etapa 4: Elizondo-Donosti
120 km amb 2.674 m de desnivell positiu acumulat amb un pendent màxim del 20%.
distrubuits en 8 ports.
No em miro mai aquesta variable, però al rescatar les dades m'ha saltat a la vista la velocitat màxima d'ahir. No es que baixessim molt agresius, es que els pendents en algun punt eren descomunals.
Velocitats màximes:
1a etapa 72,3 km/h
2a etapa 77,2 km/h
3a etapa 77,6 km/h
4a etapa 86,2 km/h

Però avui us vull parlar d'un port que em va enamorar. Aztakarri de només 7,8 km i 200 m de desnivell positiu, però a l'acabar l'etapa de divendres vaig pensar que era el port més maco que mai havia fet i encara ho penso, tot i que ahir en varem fer de magnífics com el Castillo del Inglés o Jaizkibel.
Aztakarri comença per un bosc frondos i verd amb un riu a la vora de la carretera i es va obrint fins a quedar envoltat de prats alpins i va transitant per aquest entorn màgic una linia d'asfalt que separa en dos un paisage de somni. Vaig tenir sensacions que només havia trobat fent ports en bicicleta de muntanya fins ara. Avui les fotos són una seqüència de l'ascensió i inici del descens d'aquesta magnífica troballa. Gràcies Transpyr Road!






5/7/12

TRANSPYR ROAD 2: JACA-ISABA

Aquesta nit passada ha caigut una tempesta important a Jaca que s'ha allargat fins a les 9 del matí, cosa que ha obligat a l'organització a enderrerir les sortides, tant de la Transpyr com de la Transpyr Road de les 8 a les 9 del matí. Hem sortit amb la cerretera xopa i sensació de fred però al kilòmetre 15 començava el primer dels quatre ports del dia i ens hem hagut de despullarja ha sobrava tot. Pujant a Aísa (1280m), s'ha fet una grupeta de 6 que ja hem anat tirant fins al final. Ansó (1071m), ha estat la segona cota del dia. Com ja és una tònica habitual, carreteres quasi desertes, estretes, paissatges verds... Just després del poble d'Ansó hem tingut el plaer de carregar energies a un habituallament que compartiem amb els de la Transpyr de muntanya, però ells encara no havien arribat a aquest punt.
Arguibiela (1292 m) ha estat el tercer port que ens deixava al peu del quart i últim i més alt dels colls d'avui, Piedra San Martín (1765 m) que comença amb 8 kilòmetres de suau pujada per dintre d'una gorja boscosa i ens deixa al'inici dels 14 km pròpiament de port amb una primera meitat per dintre del bosc i una segona meitat oberta per prats alpins on una boira pixanera que ens ha deixat xops de dalt a baix ha fet que el descens llarg i ràpid constituís el punt d'aventura del dia ja que hem passat un fred molt intens. Arribada a Isaba és un poble petitet de la Vall del Roncal, molt ben conservat i amb molt d'encant.
Unes quantes fotos per que veieu a que ens referim quan parlem de carreteres estretes i sense transit.
Iniciant l'ascens a Ansó
Pujant Arguibiela
Per la gorja del principi de Piedra de San Martín 
Piedra de San Martín en el punt en que desapareix el bosc 
Piedra de San Martín, abans d'entrar a la boira pixanera

4/7/12

TRANSPYR ROAD 1: AINSA-JACA

Completada amb èxit aquesta primera etapa. Recorregut espectacular. El que ens havien promès, carreteres secunàries, estretes, trencades sense transit... s'ha complert.
Etapa de 136 km amb 2500 m de desnivell positiu acumulat repartits en 3 prts, Fanlo (1368m), Cotefablo (1423m) i Umbria Oroel (1170m).
La pujada a Fanlo espectacular pel Cañón de Añisclo per una carretera estreta d'un únic sentit.
Cotefablo, més bon asfalt amb vistes espectaculars i que ha constituit la cota més alta del dia.
Umbria Oroel, se m'ha fet duret per la calor i la falta d'aigua, però té un tram final per una pista asfaltada estreta per mig d'un bosc que és una reserva, que ha estat espectacular. El descens ha estat complicat pel mal estat de l'asfalt.
Hi ha molt bon ambient dintre de la grupeta privilegiada i hem anat força agrupats fins al dinar a Ipiés, just al peu de l'últim port del dia. La fòrmula de viatge amb espai per "obrir gas" de tant en tant, està funcionant molt be.
Pujant Fanlo
A punt de coronar Fanlo
Túnel baixant Cotefablo

2/7/12

TRANSPYR ROAD

Demà marxem cap a la Transpyr Road, si si, la transpyr de muntanya que va començar dissabte a Roses tindrà una versió de carretera. Enguany es fa l'edició 0 que consta només de 4 etapes, amb sortides i arribades coincidint amb les quatre últimes etapes de la de muntanya, però la intenció és que quan sigui competitiva sigui de 8 etapes, com la de muntanya i travessi tot el pirineu, com la de muntanya.
Però no serà una travessa dels pirineus de carretera típica. El recorregut s'ha volgut desmacar de les clàssiques rutes transpirenaiques per anar a buscar carreteres secundàries, camins rurals asfaltats, recorreguts i paratges desconeguts i poc frequentats pels ciclistes.
Aquesta edició 0 que comencem dimecres consta de quatre etapes, un total de 500 km, amb 24 ports que sumen un desnivell positiu acumulat de 9000 metres amb rampes de fins al 15,5%.
Les etapes son:
1. Ainsa-Jaca  132km  2350m  5 ports
2. Jaca-Isaba  133km  2300m  4 ports
3. Isaba-Elizondo  128 km  2150m  8 ports
4. Elizondo-Donosi  120km  2600m  8 ports
Tot això i en molt bona companyia, ho podrem disfrutar ja que aquesta primera experiència Road de la Transpyr no és competitiva, es tracta que uns quants escollits puguem testar el recorregut, els traks del gps... la nostra opinió serà escoltada, així que hi posarem els 5 sentits. Us anirem explicant coses a través d'aquesta plataforma. aquí van unes fotos i un vídeo fets durant la gestació del recorregut.