Ahir el Pau Zamora va guanyar la 3a etapa i avui, a la 4a etapa ha entrat en la quarta posició, però no mireu les classificacions que hi ha al web de la cursa i pretengueu entendre els temps d'arribades ni la General. Jo porto una estona barallant-mi i no me n'ensurto!
El mític David Rovira, l'altre membre de l'equip Buff sempre es mou entre el 7è i el 8è lloc.
Veient el vídeo de l'etapa d'ahir queda clar que pedalar per aquests paratges ha de ser una experiència única.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Curses. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Curses. Mostrar tots els missatges
2/8/12
30/7/12
MONGOLIA BIKE CHALLENGE
Tenim a dos Hunchback, els grans Pau Zamora i el David Rovira, per terres mogoles disputant la Mongolia Bike Challenge. Es tracta de la darrera cursa de BTT per etapes que els membres de l'equip Buff-Niner faran aquesta temporada.
Aquesta de Mongolia consta de 1500 kilòmetres de recorregut repartits en 10 etapes sense grans desnivells però on les condicions climatològiques, vent i temperatures extremes, la fan una de les més dures i aventureres que hi ha al calendari.
Avui s'ha disputat la 1a etapa de 119 kilòmetres amb 1630 metres de desnivell acumulat sota una persistent pluja. Atenció que el Pau ha fet 3r a 46 segons del 1r i a 1 segon del 2n, tots dos canadencs de l'equip Kona. El David ha acabat 7è a 20 minuts 37 segons. Atenció que han completat aquests 119 kilòmetres en 3 hores 22 minuts!
De moment comencen be i no han fet aquella ja típica 1a etapa amb 10 punxades. Coneixent al Pau, que sempre va de menys a més, que es preparin els canadencs per que a la primera debilitat que demostrin els passarà per sobre. I coneixent al David, si el terreny continua així de rodador, que vigilin tots, els Canadencs i el Pau i tot!
Aquesta de Mongolia consta de 1500 kilòmetres de recorregut repartits en 10 etapes sense grans desnivells però on les condicions climatològiques, vent i temperatures extremes, la fan una de les més dures i aventureres que hi ha al calendari.
Avui s'ha disputat la 1a etapa de 119 kilòmetres amb 1630 metres de desnivell acumulat sota una persistent pluja. Atenció que el Pau ha fet 3r a 46 segons del 1r i a 1 segon del 2n, tots dos canadencs de l'equip Kona. El David ha acabat 7è a 20 minuts 37 segons. Atenció que han completat aquests 119 kilòmetres en 3 hores 22 minuts!
De moment comencen be i no han fet aquella ja típica 1a etapa amb 10 punxades. Coneixent al Pau, que sempre va de menys a més, que es preparin els canadencs per que a la primera debilitat que demostrin els passarà per sobre. I coneixent al David, si el terreny continua així de rodador, que vigilin tots, els Canadencs i el Pau i tot!
 |
| Crec que no trobaran gaires boscos. |
 |
| Quant més dur sigui, millor per al Pau! |
16/7/12
CRUSHERS IN THE TUSHAR
Dissabte passat es va disputar a Beaver, Utah, la Crushers in the Tushar un dels events ciclistics més únic del calendari internacional.
111 kilòmetres i 3200 metres de desnivell positiu acumulat amb pujades llargues, amb molt pendent, exposades al vent i a la calor la fan una cursa dura però el que la fa especial és que transcorre per carreteres pavimentades, pistes de grava i pistes forestals, a parts iguals, per això en diuen "road + dirt" o "on- and off-road cycling event". És la única cursa de bicis que conec on el primer que has de fer és triar amb quina bici hi aniràs, si amb la mountainbike amb semislicks prims, amb la de ciclocros o amb la de carretera amb pneumàtics de 28... o amb la monstercros.
111 kilòmetres i 3200 metres de desnivell positiu acumulat amb pujades llargues, amb molt pendent, exposades al vent i a la calor la fan una cursa dura però el que la fa especial és que transcorre per carreteres pavimentades, pistes de grava i pistes forestals, a parts iguals, per això en diuen "road + dirt" o "on- and off-road cycling event". És la única cursa de bicis que conec on el primer que has de fer és triar amb quina bici hi aniràs, si amb la mountainbike amb semislicks prims, amb la de ciclocros o amb la de carretera amb pneumàtics de 28... o amb la monstercros.
8/7/12
ETAPES BASQUES DE LA TRANSPYR ROAD
Les dues darreres etapes de la Transpyr road han estat una autèntica meravella. Paissatges increibles, carreteres precioses, ports deliciosos... gastronomia, bones gents...
Aquí un resum numèric d'aquestes dues darreres etapes.
Etapa 3: Isaba-Elizondo.
132 km amb 2.292 m de desnivell positiu acumulat amb un pendent màxim de pujada 19% en el setè dels 8 ports.
Etapa 4: Elizondo-Donosti
120 km amb 2.674 m de desnivell positiu acumulat amb un pendent màxim del 20%.
distrubuits en 8 ports.
No em miro mai aquesta variable, però al rescatar les dades m'ha saltat a la vista la velocitat màxima d'ahir. No es que baixessim molt agresius, es que els pendents en algun punt eren descomunals.
Velocitats màximes:
1a etapa 72,3 km/h
2a etapa 77,2 km/h
3a etapa 77,6 km/h
4a etapa 86,2 km/h
Però avui us vull parlar d'un port que em va enamorar. Aztakarri de només 7,8 km i 200 m de desnivell positiu, però a l'acabar l'etapa de divendres vaig pensar que era el port més maco que mai havia fet i encara ho penso, tot i que ahir en varem fer de magnífics com el Castillo del Inglés o Jaizkibel.
Aztakarri comença per un bosc frondos i verd amb un riu a la vora de la carretera i es va obrint fins a quedar envoltat de prats alpins i va transitant per aquest entorn màgic una linia d'asfalt que separa en dos un paisage de somni. Vaig tenir sensacions que només havia trobat fent ports en bicicleta de muntanya fins ara. Avui les fotos són una seqüència de l'ascensió i inici del descens d'aquesta magnífica troballa. Gràcies Transpyr Road!
Aquí un resum numèric d'aquestes dues darreres etapes.
Etapa 3: Isaba-Elizondo.
132 km amb 2.292 m de desnivell positiu acumulat amb un pendent màxim de pujada 19% en el setè dels 8 ports.
120 km amb 2.674 m de desnivell positiu acumulat amb un pendent màxim del 20%.
distrubuits en 8 ports.
Velocitats màximes:
1a etapa 72,3 km/h
2a etapa 77,2 km/h
3a etapa 77,6 km/h
4a etapa 86,2 km/h
Però avui us vull parlar d'un port que em va enamorar. Aztakarri de només 7,8 km i 200 m de desnivell positiu, però a l'acabar l'etapa de divendres vaig pensar que era el port més maco que mai havia fet i encara ho penso, tot i que ahir en varem fer de magnífics com el Castillo del Inglés o Jaizkibel.
Aztakarri comença per un bosc frondos i verd amb un riu a la vora de la carretera i es va obrint fins a quedar envoltat de prats alpins i va transitant per aquest entorn màgic una linia d'asfalt que separa en dos un paisage de somni. Vaig tenir sensacions que només havia trobat fent ports en bicicleta de muntanya fins ara. Avui les fotos són una seqüència de l'ascensió i inici del descens d'aquesta magnífica troballa. Gràcies Transpyr Road!
2/7/12
TRANSPYR ROAD
Demà marxem cap a la Transpyr Road, si si, la transpyr de muntanya que va començar dissabte a Roses tindrà una versió de carretera. Enguany es fa l'edició 0 que consta només de 4 etapes, amb sortides i arribades coincidint amb les quatre últimes etapes de la de muntanya, però la intenció és que quan sigui competitiva sigui de 8 etapes, com la de muntanya i travessi tot el pirineu, com la de muntanya.
Però no serà una travessa dels pirineus de carretera típica. El recorregut s'ha volgut desmacar de les clàssiques rutes transpirenaiques per anar a buscar carreteres secundàries, camins rurals asfaltats, recorreguts i paratges desconeguts i poc frequentats pels ciclistes.
Aquesta edició 0 que comencem dimecres consta de quatre etapes, un total de 500 km, amb 24 ports que sumen un desnivell positiu acumulat de 9000 metres amb rampes de fins al 15,5%.
Les etapes son:
1. Ainsa-Jaca 132km 2350m 5 ports
2. Jaca-Isaba 133km 2300m 4 ports
3. Isaba-Elizondo 128 km 2150m 8 ports
4. Elizondo-Donosi 120km 2600m 8 ports
Tot això i en molt bona companyia, ho podrem disfrutar ja que aquesta primera experiència Road de la Transpyr no és competitiva, es tracta que uns quants escollits puguem testar el recorregut, els traks del gps... la nostra opinió serà escoltada, així que hi posarem els 5 sentits. Us anirem explicant coses a través d'aquesta plataforma. aquí van unes fotos i un vídeo fets durant la gestació del recorregut.
Però no serà una travessa dels pirineus de carretera típica. El recorregut s'ha volgut desmacar de les clàssiques rutes transpirenaiques per anar a buscar carreteres secundàries, camins rurals asfaltats, recorreguts i paratges desconeguts i poc frequentats pels ciclistes.
Aquesta edició 0 que comencem dimecres consta de quatre etapes, un total de 500 km, amb 24 ports que sumen un desnivell positiu acumulat de 9000 metres amb rampes de fins al 15,5%.
Les etapes son:
1. Ainsa-Jaca 132km 2350m 5 ports
2. Jaca-Isaba 133km 2300m 4 ports
3. Isaba-Elizondo 128 km 2150m 8 ports
4. Elizondo-Donosi 120km 2600m 8 ports
Tot això i en molt bona companyia, ho podrem disfrutar ja que aquesta primera experiència Road de la Transpyr no és competitiva, es tracta que uns quants escollits puguem testar el recorregut, els traks del gps... la nostra opinió serà escoltada, així que hi posarem els 5 sentits. Us anirem explicant coses a través d'aquesta plataforma. aquí van unes fotos i un vídeo fets durant la gestació del recorregut.
30/6/12
COMENCEN ELS PREPARATIUS
Comencen els preparatius per marxar uns dies a pedalar i el fet d'anar apilant els quatre recanvis i eines, el gps, la càmera i començar a pensar en la bossa amb la roba... fa que d'alguna manera, el repte de la setmana vinent ja hagi començat.
Demà us explico on ens n'anem!
2/5/12
HUNCHBACKS A LA CAPE EPIC 2012 · DAVID ROVIRA + PAU ZAMORA
Hola tots¡¡¡
El meu nom és David Rovira. Des de fa uns mesos compartim l'honor de ser membres de la Hunchback Society. Amb alguns de vosaltres ens coneixem força, amb altres hem coincidit en alguna ocasió i amb d'altres només de referència.
Tant el Pau com jo ja haviem corregut la Epic i per a nosaltres és la referència en quant a curses de mtb per etapes. El nivell de corredors, la duresa del recorregut, la singularitat dels paisatges, el rentat de la bici quan acabes l'etapa, el picnic de Whoolsworth, el well done del públic....En fi, que amb el recolzament econòmic de Buff ens vam inscriure de nou a la Cape Epic.
J marxem amb el Pau tocat. Un mes abans va anar per terra a Collserola i ja va haver de fer l'Andalucia Bike Race amb els 2 pulsadors de canvi al costat esquerra. A la Epic semblava que arribava en millors condicions, pel què fa a l'estat de la seva mà.
Ens instal.lem en un backpacker de Cape Town, que el Pau ja coneixia de feia dos anys i comencem a preparar bicis, passar verificacions, recollir dorsals.... i gaudir dels àpats dels nombrosos restaurants i locals de la zona. Alguns amb aires vintage, que feien que un dels nostres companys de vaitge, el Kim Forteza (entrenador del campioníssim Hermida) es passés llargues estones fent fotos i recordant els seus viatges a San Francisco.
Amb desenes d'anècdotes ens plantem a la sortida de la pròleg. Uns 27 km amb 900 metres positius.
De sortida ja em trobo lent. Tants dies parat.... entre el viatge, la baixada de pistó de la setmana anterior,... el Pau ja m'ha d'esperar. Ostia¡¡¡¡¡ com vagi cada dia igual... penso jo. Sortosament va ser només la pròleg. La resta de Cape les coses van posar-se al seu lloc i amb el Pau vam funcionar tal com estem acostumats, a un nivell molt similar els dos, amb total confiança en l'altre ( a les baixades les nostres rodes van a un pam una de l'altre i en cap moment penso que pot passar res). La pròleg no ha estat molt bona, però almenys tenim parrilla en el top 50 i no haurem de llevar-nos abans del compte per agafar lloc a la segona línia. Crec que acabem els 36ens.
Les 7 etapes següents ja són Cape Epic de veritat, quilometratges de fins a 142 km i amb gairebé 3000 metres positius.
La primera etapa ja tastem la Epic tal com la coneixem. Sortida en massa, alguna caiguda, molta pols..... i la primera punxada, la reparem i ens quedem... els últims.
-Qui em va parir¡¡¡¡¡
-Tranquil David, això acaba de començar.
A sobre no sé que passa que hem de tornar a canviar la càmara. La primera càmara no s'inflava.
Tornem a la cursa. Remuntada, i.... una altra punxada. No us les explico totes, perquè van ser fins a deu vegades. Vam perdre més d'una hora i a la general estàvem a p.... pel sac.
Sortosament el Pau és un noi calmat que sempre veu el got mig ple. Si fós per mi a la setena punxada ja hauria estampat la roda contra una roca. No parem de recordar una famosa punxada a la Transpyr. Quan no podíem treure la valvula de la llanta i jo a punt estic de xafar la roda en un rampell de mala llet. Per allà passava una família pasejant que no ens van ni mirar veient com les gastava jo.
L'endemà toca llevar-se d´hora i agafar un lloc bò a la segona parrilla, ja no tenim parrilla de sortida....
A partir d'aquesta segona etapa gairebé tot ens va anar de cara i vam anar recuperant posicions cada dia, fins a tornar-nos a posar a dintre de la parrilla del top 50. Volíem més i ens plantem a l'últim dia en la posició 31, amb els 30ens a només 1 minut. Demà toca apretar el cul. ja ho dic jo, que mai podem arribar a anar tranquils. Sempre has de defensar o lluitar per alguna cosa en les curses, sigui perquè no t'atrapi el del darrera, sigui per atrapar tu al que portes davant.
No us vull aburrir explicant etapa per etapa, però la cinquena etapa val molt la pena. Aquí va:
Ens trobem al campament de Caledon i el cel tapat amenaça pluja de veritat. Ja seria mala sort que plogués.... doncs sí, es fot a ploure i de quina manera. Primer de tot cal assegurar les coses de la tenda. Que no se'ns mullin les nostres pertinences, seria un putad.....n.
Demà com serà que no s'arregli el dia. Si la regió de Cape Town és un secarral.... Doncs el dia s'aixeca plujós i continua plujós. Es més, es torna més plujós.
Sortim encara a la segona parrilla, la que va del 51 al 250 de la general. Estem allà, fregant la parrilla dels inmortals. A veure si el dia (que no acompanya) ens dona alguna alegria en forma de bon resultat. Comencem els 123 km per asfalt, cara avall, plovent. Ai, ai, ai si hem de frenar.... alguna caiguda se sent enrera (que afortunats som, de moment no hem pillat). Deixem l'asfalt i entrem en unes pistes de terra, tipus tobogan. passem un riu, si, un riu amb totes les de la llei. Ja no ve d'aquí, anem xops. Les p.. pistes de terra, aquella sorreta barrejada amb fang. Tots són esquitxades. Ostia, el canvi no va massa fi i a sobre es comença a enganxar la cadena als plats.... Uiiiii quin dia passarem. La cadena no para d'enganxar-se i jo pensant que no es trenqui si-us-plau. Agafo el bidó i ruixo la cadena a veure si es neteja i sembla que va milllor. la cosa funciona. arribo al primer avituallament amb els bidons buits i sense haver begut res. Tot sigui per netejar la cadena.
A sobre el desviador del plat no baixa i he d'ajudar-me amb un cop de taló per tal de que baixi. El consell del pau va funcionar. Així va ser fins que vam acabar la Epic, a cada canvi de plat gran a petit, cop de taló. Al final ja hi tenia pràctica i la cosa es va automatitzar.
Amb tot això trobem al Joan LLordella i a l'Ismael Ventura. L'Isma té el genoll fotut i ha decidit abandonar.
El Llordella continua amb nosaltres fins que ens atrapa l'Alexander Moss del BMC i li dic, ves amb ell que disfrutaràs més. Ell diu, val i se'n van a poc a poc. Veig que parlen tot i que el Llordella és de Bagà i l'anglès no el parla, però el Moss com a bon ex-routier és un bon poliglota.
El pau i jo continuem i anem recollint cadàvers. El pau em diu, avui rebentem el crono (el nostre vol dir, el de la cursa el rebentaven el Sauser i l'Stander). Doncs sembla que anem bé. Fem algun tram que ens resulta familiar. Comecem els singletracks propers a Oak Valley. La pluja s'intensifica i ja diluvia. Els corriols són un torrent d'aigua i el soroll dels frens ens indica que la cosa no pinta bé. No ho sabiem però estavem sense pastilles de fre i ja frenaven ferro contra ferro.
En aquells moments anavem amb el Hasselbacher, un ex-pro de l'Astana, Gerolsteiner... Darrerament coincidim bastant amb aquest paio. També trobem als suïssos de l'Stöckli. Són uns pros del mountain, però avui estan pasant-les canutes. Els primers masters, uns que anaven a les entregues de premis amb texans i sabates i camisa blava acabada de planxar també peten. Els triatletes que porten publicitat d'Abhu dahabi avui ni els hem vist
La pluja i el fred ens posen la pell de gallina. Jo anava pensant que allò em recordava a la meva època de raids d'aventura. La bici, la pluja, només faltava una motxil.la de 6 kg a l'esquena i anar morint-me de son. El pau està passant fred de veritat i quan ja ensumem la meta cau mig desmaiat. Jo no el veig i llavors m'ho explica. Ja m'estranyava que no vinguessis.... El Pau passa la línia de meta, llença la Niner i es tira al damunt d'un toll d'aigua. Sembla que té intenció de quedar-s´hi, jo l'ajudo a aixecar-se i ens diem: Quin etapón nanu ¡¡¡¡¡¡
Ha estat un d'aquells dies que sempre més recordaràs. la pluja, el fred, la put... cadena i desviador, els frens que no frenen i el magnífic resultat. Hem fet els 24 ens absoluts. Com diu el pau, avui hem set molt jefes¡¡¡¡¡
Per fi hem arribat a Oak Valley, la meta de Lourensford es veu més a prop. Una dutxa calenta, uns picnics, unes hamburgueses i ja tot es veu diferent. L'endemà encara es veu més diferent, perquè ja tornem a estar a dintre la corralina del top 50.
Mentre nosaltres estem geient a les tumbones de la carpa ABSA VIP (una carpa del principal sponsor de la cursa, amb beguda gratis, sofas, safates amb fruita, tele...) va arribant gent, durant varies hores. Jo penso que si nosaltres em patit, aquests que van arribant ..... També penso en la motivació que tenen per acabar cada dia a les tantes, dutxar-se, fer la bici, sopar, dormir i a tornar-hi sense amb prou feines haver descansat. Les hores de pluja que han aguantat....
El penúltim dia ja pensàvem en la Epic del 2013 i encara no havíem acabat la del 2012. Som uns motivats¡¡¡¡ Si tot va bé tornarem i amb sorpreses.
Ja us ho explicarem.
Ah¡ per cert, tenim una sortida pendent per la Cerdanya.
Salut geperuts¡¡¡¡
El meu nom és David Rovira. Des de fa uns mesos compartim l'honor de ser membres de la Hunchback Society. Amb alguns de vosaltres ens coneixem força, amb altres hem coincidit en alguna ocasió i amb d'altres només de referència.
Tant el Pau com jo ja haviem corregut la Epic i per a nosaltres és la referència en quant a curses de mtb per etapes. El nivell de corredors, la duresa del recorregut, la singularitat dels paisatges, el rentat de la bici quan acabes l'etapa, el picnic de Whoolsworth, el well done del públic....En fi, que amb el recolzament econòmic de Buff ens vam inscriure de nou a la Cape Epic.
J marxem amb el Pau tocat. Un mes abans va anar per terra a Collserola i ja va haver de fer l'Andalucia Bike Race amb els 2 pulsadors de canvi al costat esquerra. A la Epic semblava que arribava en millors condicions, pel què fa a l'estat de la seva mà.
Ens instal.lem en un backpacker de Cape Town, que el Pau ja coneixia de feia dos anys i comencem a preparar bicis, passar verificacions, recollir dorsals.... i gaudir dels àpats dels nombrosos restaurants i locals de la zona. Alguns amb aires vintage, que feien que un dels nostres companys de vaitge, el Kim Forteza (entrenador del campioníssim Hermida) es passés llargues estones fent fotos i recordant els seus viatges a San Francisco.
Amb desenes d'anècdotes ens plantem a la sortida de la pròleg. Uns 27 km amb 900 metres positius.
De sortida ja em trobo lent. Tants dies parat.... entre el viatge, la baixada de pistó de la setmana anterior,... el Pau ja m'ha d'esperar. Ostia¡¡¡¡¡ com vagi cada dia igual... penso jo. Sortosament va ser només la pròleg. La resta de Cape les coses van posar-se al seu lloc i amb el Pau vam funcionar tal com estem acostumats, a un nivell molt similar els dos, amb total confiança en l'altre ( a les baixades les nostres rodes van a un pam una de l'altre i en cap moment penso que pot passar res). La pròleg no ha estat molt bona, però almenys tenim parrilla en el top 50 i no haurem de llevar-nos abans del compte per agafar lloc a la segona línia. Crec que acabem els 36ens.
Les 7 etapes següents ja són Cape Epic de veritat, quilometratges de fins a 142 km i amb gairebé 3000 metres positius.
La primera etapa ja tastem la Epic tal com la coneixem. Sortida en massa, alguna caiguda, molta pols..... i la primera punxada, la reparem i ens quedem... els últims.
-Qui em va parir¡¡¡¡¡
-Tranquil David, això acaba de començar.
A sobre no sé que passa que hem de tornar a canviar la càmara. La primera càmara no s'inflava.
Tornem a la cursa. Remuntada, i.... una altra punxada. No us les explico totes, perquè van ser fins a deu vegades. Vam perdre més d'una hora i a la general estàvem a p.... pel sac.
Sortosament el Pau és un noi calmat que sempre veu el got mig ple. Si fós per mi a la setena punxada ja hauria estampat la roda contra una roca. No parem de recordar una famosa punxada a la Transpyr. Quan no podíem treure la valvula de la llanta i jo a punt estic de xafar la roda en un rampell de mala llet. Per allà passava una família pasejant que no ens van ni mirar veient com les gastava jo.
L'endemà toca llevar-se d´hora i agafar un lloc bò a la segona parrilla, ja no tenim parrilla de sortida....
A partir d'aquesta segona etapa gairebé tot ens va anar de cara i vam anar recuperant posicions cada dia, fins a tornar-nos a posar a dintre de la parrilla del top 50. Volíem més i ens plantem a l'últim dia en la posició 31, amb els 30ens a només 1 minut. Demà toca apretar el cul. ja ho dic jo, que mai podem arribar a anar tranquils. Sempre has de defensar o lluitar per alguna cosa en les curses, sigui perquè no t'atrapi el del darrera, sigui per atrapar tu al que portes davant.
No us vull aburrir explicant etapa per etapa, però la cinquena etapa val molt la pena. Aquí va:
Ens trobem al campament de Caledon i el cel tapat amenaça pluja de veritat. Ja seria mala sort que plogués.... doncs sí, es fot a ploure i de quina manera. Primer de tot cal assegurar les coses de la tenda. Que no se'ns mullin les nostres pertinences, seria un putad.....n.
Demà com serà que no s'arregli el dia. Si la regió de Cape Town és un secarral.... Doncs el dia s'aixeca plujós i continua plujós. Es més, es torna més plujós.
Sortim encara a la segona parrilla, la que va del 51 al 250 de la general. Estem allà, fregant la parrilla dels inmortals. A veure si el dia (que no acompanya) ens dona alguna alegria en forma de bon resultat. Comencem els 123 km per asfalt, cara avall, plovent. Ai, ai, ai si hem de frenar.... alguna caiguda se sent enrera (que afortunats som, de moment no hem pillat). Deixem l'asfalt i entrem en unes pistes de terra, tipus tobogan. passem un riu, si, un riu amb totes les de la llei. Ja no ve d'aquí, anem xops. Les p.. pistes de terra, aquella sorreta barrejada amb fang. Tots són esquitxades. Ostia, el canvi no va massa fi i a sobre es comença a enganxar la cadena als plats.... Uiiiii quin dia passarem. La cadena no para d'enganxar-se i jo pensant que no es trenqui si-us-plau. Agafo el bidó i ruixo la cadena a veure si es neteja i sembla que va milllor. la cosa funciona. arribo al primer avituallament amb els bidons buits i sense haver begut res. Tot sigui per netejar la cadena.
A sobre el desviador del plat no baixa i he d'ajudar-me amb un cop de taló per tal de que baixi. El consell del pau va funcionar. Així va ser fins que vam acabar la Epic, a cada canvi de plat gran a petit, cop de taló. Al final ja hi tenia pràctica i la cosa es va automatitzar.
Amb tot això trobem al Joan LLordella i a l'Ismael Ventura. L'Isma té el genoll fotut i ha decidit abandonar.
El Llordella continua amb nosaltres fins que ens atrapa l'Alexander Moss del BMC i li dic, ves amb ell que disfrutaràs més. Ell diu, val i se'n van a poc a poc. Veig que parlen tot i que el Llordella és de Bagà i l'anglès no el parla, però el Moss com a bon ex-routier és un bon poliglota.
El pau i jo continuem i anem recollint cadàvers. El pau em diu, avui rebentem el crono (el nostre vol dir, el de la cursa el rebentaven el Sauser i l'Stander). Doncs sembla que anem bé. Fem algun tram que ens resulta familiar. Comecem els singletracks propers a Oak Valley. La pluja s'intensifica i ja diluvia. Els corriols són un torrent d'aigua i el soroll dels frens ens indica que la cosa no pinta bé. No ho sabiem però estavem sense pastilles de fre i ja frenaven ferro contra ferro.
En aquells moments anavem amb el Hasselbacher, un ex-pro de l'Astana, Gerolsteiner... Darrerament coincidim bastant amb aquest paio. També trobem als suïssos de l'Stöckli. Són uns pros del mountain, però avui estan pasant-les canutes. Els primers masters, uns que anaven a les entregues de premis amb texans i sabates i camisa blava acabada de planxar també peten. Els triatletes que porten publicitat d'Abhu dahabi avui ni els hem vist
La pluja i el fred ens posen la pell de gallina. Jo anava pensant que allò em recordava a la meva època de raids d'aventura. La bici, la pluja, només faltava una motxil.la de 6 kg a l'esquena i anar morint-me de son. El pau està passant fred de veritat i quan ja ensumem la meta cau mig desmaiat. Jo no el veig i llavors m'ho explica. Ja m'estranyava que no vinguessis.... El Pau passa la línia de meta, llença la Niner i es tira al damunt d'un toll d'aigua. Sembla que té intenció de quedar-s´hi, jo l'ajudo a aixecar-se i ens diem: Quin etapón nanu ¡¡¡¡¡¡
Ha estat un d'aquells dies que sempre més recordaràs. la pluja, el fred, la put... cadena i desviador, els frens que no frenen i el magnífic resultat. Hem fet els 24 ens absoluts. Com diu el pau, avui hem set molt jefes¡¡¡¡¡
Per fi hem arribat a Oak Valley, la meta de Lourensford es veu més a prop. Una dutxa calenta, uns picnics, unes hamburgueses i ja tot es veu diferent. L'endemà encara es veu més diferent, perquè ja tornem a estar a dintre la corralina del top 50.
Mentre nosaltres estem geient a les tumbones de la carpa ABSA VIP (una carpa del principal sponsor de la cursa, amb beguda gratis, sofas, safates amb fruita, tele...) va arribant gent, durant varies hores. Jo penso que si nosaltres em patit, aquests que van arribant ..... També penso en la motivació que tenen per acabar cada dia a les tantes, dutxar-se, fer la bici, sopar, dormir i a tornar-hi sense amb prou feines haver descansat. Les hores de pluja que han aguantat....
El penúltim dia ja pensàvem en la Epic del 2013 i encara no havíem acabat la del 2012. Som uns motivats¡¡¡¡ Si tot va bé tornarem i amb sorpreses.
Ja us ho explicarem.
Ah¡ per cert, tenim una sortida pendent per la Cerdanya.
Salut geperuts¡¡¡¡
20/3/12
ABSA CAPE EPIC 2012
Aquest proper cap de setmana es dona tret de sortida a una de les grans cites del btt per etapes la Absa Cape Epic. Son 8 dies de btt per uns paissatges increibles, combinant trams de pistes rapides amb grans ports, corriols, single tracks i els mitics bancs de sorra. Però si algo es inigualable és l'ambient que es respira durant tota la cursa, 600 tendes individuals formen un espectacular campament on el corredor pot descansar, reparar les biciletes, fer-se massatges, o simplement compartir experiencies amb la resta de corredors, que després d'una setmana batallant ja son com de la familia...
Per aquesta edició tenim 2 HunchBack's que la disfrutaran i donaran molta guerra, el Pau Zamora i el David Rovira, que faran parella per l'equip Buff Thermocool (equip 24). Molts ànims, us estarem seguint a cada etapa!
Per aquesta edició tenim 2 HunchBack's que la disfrutaran i donaran molta guerra, el Pau Zamora i el David Rovira, que faran parella per l'equip Buff Thermocool (equip 24). Molts ànims, us estarem seguint a cada etapa!
6/3/12
STRAVA CLASSIC CHALLENGE
Segur que molts coneixeu i utilitzeu Strava bé sigui per emmagatzemar els vostres entrenaments , millorar les vostres marques, conèixer noves rutes o simplement per entretenir-vos, però no se si tothom està al corrent de les competicions o reptes que des de fa poc ens proposen a la seva web. Es tracta de reptes realacionats amb les diferents èpoques de l'any que evidentment pretenen fomentar l'us de l'aplicació però alhora serveixen de motivació o incentiu per sortir a pedalar. El proper 15 de març s'inicia el repte de les classiques de primavera. Tots coneixem les clàssiques pels famosos adoquins, les pluges, les caigudes...pero realment no son famoses pel seu desnivell, però son planes? el sumatori de les 5 classiques de primavera dona un desnivell positiu de 10.700 m. Els companys d'Strava ens proposen el repte de pedalar 3 vegades el desnivell de les clàssiques amb un període de 47 dies...sembla senzill, però no ho és! 32.100m en 47 dies. Feu números i veureu que és un repte! Només us cal estar registrats a la web, apuntar-vos al repte i disposar o bé d'un dispositiu Garmin, d'un iphone o d'un telèfon android. Des de Hunchback volem participar a aquest repte i proposarem rutes pels entorns de Barcelona durant els 5 caps de setmana entre el 15 de març i el 30 d'abril que permetin cobrir el 70% del desnivell. Penjarem el punt de trobada i un breu recorregut per que us apunteu allà on volgueu. A pedalar!
Milan-San Remo. 1908D+. 17 de març 2012
Tour de Flandes. 1740D+. 1 d'abril 2012
Paris Roubaix. 1000D+. 8 d'abril 2012
Amstel Gold Race. 2740D+. 15 d'abril 2012
Liège-Bastogne-Liège. 3300D+. 22 d'abril 2012
Milan-San Remo. 1908D+. 17 de març 2012
Tour de Flandes. 1740D+. 1 d'abril 2012
Paris Roubaix. 1000D+. 8 d'abril 2012
Amstel Gold Race. 2740D+. 15 d'abril 2012
Liège-Bastogne-Liège. 3300D+. 22 d'abril 201226/2/12
L'EROICA 2.012
Només un recordatori pels que vulgueu anar aquest any: les inscripcions s'obren el proper 1 de Març, i només n'hi han 800 places per ciclistes no italians. Heu de fer-ho a través de la web oficial de L'Eroica.
Chianti, també terra de vins
15/2/12
WORLD CYCLE RACING, GRAND TOUR
Aquest dissabte 18 de febrer a les 9 del matí, al Greenwich Park de Londres, 10 ciclistes millonaris o aturats de tot el món, començaran la més gran aventura-cursa ciclista que jo conegui. Si la Race Acros America consisteix en creuar els Estats Units, la World Cycle Racing, com el seu nom indica consisteix en fer la vola al món, en solitari i sense assistència. El guanyador no és qui arribi primer sinó qui superi l'anterior rècord, que te l'Alan Bates, que va ciclar 29.500 km, d'un total de 42.600 recorreguts, en 96 dies, 10 hores i 33 minuts. El repte és fer-ho en menys temps. A la pàgina de la cursa es pot visualitzar el seguiment via GPS que es fa de cada corredor. Ara estan tots a Londres. Pot ser molt xulo veure les evolucions de cadascú, cap a on van... de moment ja n'hi ha tres que han dit que aniran en sentit contrari que la resta, sortiran cap a l'Est. Els altres 7 cap a l'Oest. Jo no m'ho penso perdre!
16/1/12
LA HIVERNAL
Els amics de Naturaesports ens proposen una sortida en btt pels voltants del montseny amb la primera edició de la Hivernal, pedalara bttra que sortint de Santa Maria de Palautordera ofereix itineraris per a tots els nivells amb recorreguts de 25 i 40 km. Bona ocasio per agafar una mica de forma i disfrutar d'un dia diferent.
7/10/11
L'EROICA 2011
Diumenge passat 4 Hunchbacks varem ser a L'Eroica.
La localització ja val la pena. El Chianti en plena toscana. A 25 kilòmetres de Siena i a 75 de Florència (aprox.)
Terreny ondulat amb moltes vinyes, a primera vista podria recordar al Penedès o a l'Empordà, però els poblets i els masos estan molt més ben conservats i cuidats allà. Què estrany, eh?
Dissabte al matí varem anar a Gaiole in Chianti, el centre neuràlgic, on entreguen dorsals, hi ha una fira de material i es dona la sortida i l'arribada a les diferents rutes.
Durant el dinar del dissabte, uns iaietes de la taula del darrera ja ens van dir que si preteniem fer la de 205 km haviem de sortir a les 5.30h com a molt tard i dur llums... Com que no duiem llum i no voliem matinar tant, preteniem sortir cap a les 7 o 8. Ens van tractar de bojos. Arribareu a les 10 de la niiit... I quin desarrollo porteu? 42x21??? No ho fareu! Caminareu molt... Per la tarda varem sortir per les carreteretes del voltant dels nostres apartaments i enseguida varem veure que els iaietes tenien raó. En el primer moment en que va començar a pujar un pèl, ja ho duiem tot posat i tots drets i patint per pujar. Mal de peus de les sabates i els calapeus... El Lluis volia fer la de 205 si o si, però els altres 3 ens era igual fer la de 135 o la de 80. El cas era viure l'ambient i no patir en excès.
Varem sortir a les 6 del matí, negra nit i molt de fred. El primer contacte amb la Strada Biancha en baixada va ser dur. Allò costava de mantenir-ho dintre de la pista en les corves.
Els avituallaments eren una festa. Tothom aprofitava per parar una bona estona. Nosaltres no paràvem de passejar i flipar amb les pintes i les bicis. El tiberi en si també era molt catxondo. Tot era antic, hi havia pa amb vi i sucre, raïm, pa amb formatge i oli, una mena de potage, per veure, aigua i vi. Divertidíssim. Costava molt posar-se en marxa una altra vegada.
Varem patir una mica per arribar. Molt mal de cames uns, molt mal de peus l'altre, mal de mans tots...
El que està clar és que no veniem preparats. Ara que sabem el pa que s'hi dona, tornarem a fer la de 205, amb més desarrollo, havent circulat amb les bicis, bones sabates, bons frens..., però tot i no haver fet la llarga, ha valgut moolt la pena. La quilometrada és el de menys. Disfrutar de l'ambient ciclista, flipar amb els cotxes antics d'assistència, amb les pistes, paissatge... i els grans tiberis durant tot el cap de setmana, us podem assegurar que ha valgut molt la pena.
Dissabte al matí varem anar a Gaiole in Chianti, el centre neuràlgic, on entreguen dorsals, hi ha una fira de material i es dona la sortida i l'arribada a les diferents rutes.
 |
| Taules amb piles de material clàssic. |
 |
| De totes les èpoques. |
 | ||
| I bicicletes senceres, i quadros, i maillots de llana... |
Varem sortir a les 6 del matí, negra nit i molt de fred. El primer contacte amb la Strada Biancha en baixada va ser dur. Allò costava de mantenir-ho dintre de la pista en les corves.
 |
| Sortia el sol. |
 |
| La temperatura anava pujant. |
 |
| La cinta dxe manillar és molt xula, però em va destrossar les mans. |
 |
| Més Carles vestit de Rabasa. Al primer control-avituallament. |
 |
| Gran ambient entre els ciclistes. Ens varem fer amics d'aquest belga que anava amb tandem amb una japoneseta de 1.50 de paquet. |
 |
| Aquest Maillot Olmo em va agradar. Pare i fill de Peugeot. |
 |
| A punt d'arribar al segón i últim avituallament. |
 |
| Estilàs! |
 |
| Un parell de ciclistes a l'atzar. |
 |
| Segellant al control de pas |
 |
| Taula parada amb de tot! |
 |
| Mireu les garrafes. Marcel i Carles a primera fila |
 |
| Hi ha molts personatges de foto. Aquest japo amb la Bates... |
 |
| Gran maillot Opel. |
 |
| Aquest home és mític. Apareix sempre a tots els reportatges fotogràfics. Era simpàtic. |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
