15/7/10

MONT CARO (1.434 m)

No varem poder reprimir la temptació de pujar al Mont Caro i estrenar maillot, trencant d’aquesta manera, el ritme tranquil i relaxat d’un cap de setmana gastronòmic i playero a Les Cases d’Alcanar. Dissabte ens varem calçar el nou maillot estival i varem enfilar cap a Tortosa en un dia de molt vent. El port comença al poble veí de Roquetes amb un tram d’uns 4 kilòmetres en lleugera pujada d’una carretera trencadíssima que es fa molt dura per les sotragades dignes del pitjor pavé. Després d’uns metres de baixada, ja amb bon asfalt, comencen els 23,2 kilòmetres de port. Mont Caro és un gran desconegut per la majoria, segurament per que està allunyat de les grans ciutats i encara avui en dia els Ports de Tortosa-Beseit són els grans desconeguts, sobretot si ho comparem amb Montseny o Pirineus. Però, tot i que des de lluny no sembla gran cosa, el Mont Caro (336) té el coeficient més alt de Catalunya, deixant molt enrere ports mítics com Turó de l’Home (299), Santa Fe (179), Collformic (152), Port del Compte (214), La Creueta (184)... No en va el Caro té un desnivell positiu de 1.423 metres amb un pendent mig del 6.13% amb un pendent màxim del 14%, però el que fa que l’ascensió sigui absolutament imprescindible per qualsevol ciclista és la bellesa del recorregut i l’espectacularitat del paisatge. Cap a la meitat de l’ascensió hi ha una font miraculosa, que les elevades temperatures la converteixen en parada obligada! Des de la font comença un tram de paelles espectaculars que deixen veure unes vistes impressionants del tram del port que ja hem recorregut i de la plana de l’Ebre i que ens deixen al Pas del Cargol, primer i únic descans en tot el recorregut. Després d’una curta baixadeta i un planell per canviar de vessant, comença l’últim tram de pujada d’uns 4 kilòmetres, farcit de paelles amb pendents entre el 12 i el 14% que ens porten a les antenes que coronen el Mont Caro i que han estat en tot moment una molt bona referència visual de l'objectiu a assolir.
Patint una estoneta.
Zona de ferredures abans del Pas del Cargol.
A l'últim tram amb rampes del 14%
Arribant a la zona de les antenes que coronen el cim.
Tota la grupeta. A l'arribar a dalt ens varem trobar amb el Marcel Zamora, que com que feia tanta estona que no veiem, ja havíem oblidat que havia sortit amb nosaltres!! El Xavi va tirar tant fort al pla amb la seva cabra que va arrencar les mànigues i la banda blava del nou maillot d'estiu.
Fotos de Jordi Martí

7 comentaris:

  1. Ieep! aquest port es d'aquí baix, que be que el nombreu, els de les Terres de l'Ebre el tenim "apamat", res a envejar als dels Pirineus... 10 punts per a tots valtros!

    Jordi

    ResponElimina
  2. Bona crónica i un entorn guapo per descobrir.
    Salut i pedals!

    ResponElimina
  3. ha salido el malliot en foto ;) sabia que es bonito. lo necesito para pasearlo en los pinreneos frances en agosto ;)pinreneos

    ResponElimina
  4. Sí moolta enveja, tot i el festival de rampes que m'hagués esperat, m'ha fet moolta enveja

    ResponElimina
  5. Res a envejar a enlloc!!! Un port del copón el Monte Caro!!! Llarg, dur, amb vistes increibles, paelles lligades...que mes podem demanar!!! Be, mentres el pujes demanaries unes cames extra...pero a quin port no? El millor lloc per estrenar el Summer Hunch!

    ResponElimina
  6. hola chicos, este mail es bueno? hunchbacksociety(a)gmail.com, os he mandado un mail. saludos.. buen fin de semana.

    ResponElimina