UNA MICA D'HISTÒRIA

A principis de segle el ciclisme belga s'havia empobrit molt, s'estaven tancant els velòdroms i s'havien deixat de fer campionats nacionals de pista i carretera. Hi havia una cursa important però era al sud de Bèlgica, a la part francòfona, la també mítica Liège-Bastogne-Liège.
Al 1912, però, un belga de 20 anys va guanyar el tour de França i això va represntar el resorgiment del ciclisme belga i va inspirar al director de la Société Belge d'Imprimerie a publicar una revista esportiva setmanal anomenada Sportwereld.
El Tour de Flandes va ser concebut al 1913 per el cofundador d'aquesta revista esportiva ja que en aquella època era costum organitzar proves ciclistes per promoure la circulació.
Aquella primera edició van prendre la sortida 27 corredors, seguits per 5 cotxes, que van recòrrer els 330 km de carreteres estretes i dolentes i va acabar en un velòdrom de fusta prop de Gant.
La cursa va creixer ràpidament en nombre de participants i al 1930 ja corrien 116 corredors i ràpidament es va erigir com una clàssica del calendari ciclista belga. Fins a la segona guerra mundial, el Tour de Flandes no va tenir massa participació internacional per que es feia el mateix dia que la Milan-San Remo que era la preferida dels ciclistes italians, francesos i espanyols, és per això que des del 1913 al 1948 (la cursa no es va fer del 1915 al 1918 per la primera Guerra Mundial) tots els guanyadors han estat belgues tret del Suïs Heiri Suter que va vèncer al 1923.
En aquelles primeres dècades hi havia un reglament molt estricte que deia que els corredors havien de ser absolutament autosuficients, per això duien creuats als hombros els pneumàtics per si punxaven i no podien rebre cap mena d'ajuda externa.A partir dels anys 30 es va relaxar la normativa i es permetia donar als corredors un impermeable i un pneumàtic i una manxa, però només en cas d'emergència i previ consentiment d'un jutje. Al 1951 es va comencar a acceptar ajudes limitades des dels cotxes del equips i al 1955 es va permetre per primera vegada el canvi de bici en cas d'averia, però amb un company d'equip, no per una del cotxe d'equip. De mica en mica aquestes normatives es van anar estovant fins arribar als nostres dies.
El recorregut de la cursa ha anat variant durant la seva història. La sortida va tenir lloc a Gant des del 1913 fins al 1972. Durant tots aquests anys la cursa era guairebé circular i s'arribava al mateix Gant o molt a prop. És des del 1998 que la sortida es dona des de Bruges i l'arribada a Ninove, fent de la cursa una proba en línia. El que ha estat una constant durant tota la història és la búsqueda de carreteres petites, dolentes i lentes per fer el traçat. Era la manera de fer una cursa llarga i dura en un territori geogràficament petit com és Flandes. És per això que a mida que es van anar asfaltant les antigues carreteres adoquinades es van haver de buscar petites pistes i camins, amb l'ajuda dels habitants dels pobles, així amb el temps, el nombre de quilòmetres adoquinats ha disminuït però el número de murs curts i amb fort pendent i adoquinats, ha augmentat i és el que dona duresa a l'actual traçat.