19/6/10

LUCHON_BAIONA 2010

El cap de setmana passat dos de nosaltres varem anar a fer la Luchon-Baiona. Ja hem explicat en moltes ocasions el rerefons sentimental i conceptual que tenia per nosaltres fer aquesta marxa. No negarem que els dies previs varem tenir una mica de nervis per que suposava un repte gran, per tots dos era la primera Randonneur i no havíem abordat mai tants kilòmetres seguits i amb tant desnivell acumulat. Recordem, 335 kilòmetres amb prop de 6000 metres de desnivell acumulat passant per Peyresourde, Aspin, Tourmalet, Soulor, Aubisque, Osquich i una dotzena llarga de tatxueles finals molt divertides.
La veritat és que un cop ens hi varem posar, els nervis es van esvair per complert i varem poder gaudir en tot moment d'una jornada de ciclisme espectacular, tant per la vellesa incomparable del recorregut, com per la companyia de la resta de ciclistes amb qui varem compartir la ruta, ja fossin els amics amb qui havíem anat fins a Luchon, com tots aquells absoluts desconeguts (principalment amb bascos i catalans) amb qui no pares de xerrar, fer conyes, catxondeos i amb qui s'acaba establint un bon rotllo entranyable. Tots érem conscients de que estàvem compartint el privilegi de rodar per aquells asfalts bells envoltats de paisatges màgics. Ha estat una experiència inoblidable que des d'aquí recomanem a tothom. Ja estem escalfant motors per, d'aquí dos anys, tornar-hi, tot i que al 2012 serà al revés, Baiona-Luchon.
Us deixem uns quants vídeos casolans per que us feu una idea gràfica del que estem parlant i per que rigueu una estona.

A punt de coronar el primer port, amb solete i eufòrics


Inici del Tourmalet. Carreteres obertes... a tothom.


Coronant el mític Tourmalet, tercer port del dia. Encara contents


Primers símptomes de cansament pujant el Soulor-Aubisque, últimes grans dificultats muntanyoses de la jornada.


Cerreteres solitàries entre paissatges verds i ja olorant els entrepans de paté que ens esperàven a l'arribada.

Com heu pogut comprovar, no es tracta d'una crònica per que seria molt difícil de superar les que altres amics i companys de viatge ja han publicat, com la detallada i molt complerta del gran David Ponti al blog de Pedalweb, on explica les peripècies dels companys que ho van fer en dos dies.
També molt bona la crònica de les vivències del Lluis Angulo, que va anar en tot moment per davant nostre i va arribar amb un altre mite i bon amic, Edu Filbà de Roca Bikes.
I una contracrònica amb un toc filosòfic interessant del més gran encara, David Suárez per a arueda.com.

7 comentaris:

  1. molt gran l'ultim video!Espero que al 2012 no em torni agafar mentre m'emancipo... xD
    Felicitats!

    ResponElimina
  2. Molt bona Joan.
    En els videos el que queda claríssim és que pugi el que pugi, tú sempre bona cara i un somriure.
    Aquesta és la actitud.
    Moltes gràcies per lincar-nos i, com diu el CICLOAMATORE, espero que le 2012 no hi manqui ningú.
    Salut
    David

    ResponElimina
  3. Ostres quina enveja...per participar en la fantàstica prova..i per no callar ni somriure en els moments mes "durs"...

    ResponElimina
  4. 100% recomanable a tohtom!!
    quan anavem purus de veritat no teniem forces ni per fer videos!!!!!

    ResponElimina