BIKE LIKE A NEW YORKER

No em pot agradar més la campanya que l'agència Mother New York ha fet per encàrec de l'empresa Transportation Alternatves per a potenciar i donar a conèixer el seu portal BikeNYC dedicat a potenciar l'ús de la bici urbana a Nova York, es clar, oferint informació de botigues, events relacionats amb la bici, sortides, descomptes...

TEST 1: SQUIRT

Aquest estiu hem tingut l'oportunitat de provar força cosetes. Una d'elles ha estat el lubricant Squirt. Ja fa força temps que corre per casa nostra però no m'havia caigut cap pot a les mans fins que a la bossa de la Transpyr Road n'hi havia un de mostra, però o va ser fins a la setmana dolomítica que no el vaig provar i ho vaig fer arrel d'una conversa airada entre un fan i un detractor convençut. Em van picar la curiositat i abans de la primera etapa, Mortirolo + Gabia, vaig preparar a conciència la bici per aplicar correctament aquest lubricant a base de cera, que no conté dissolvents i que és 100% biodegradable. Això vol dir netejar molt la cadena i el cassette, aplicar Squirt, deixar eixugar bé.

Haig de dir que no em va agradar gens. La sensació sobre la bici, durant la sortida, però especialment en els pendents més forts del Mortirolo, era de que costava pedalejar. Bromes a part, en cap moment vaig tenir la sensació de cadena ben lubricada, ans el contrari, inclús amb una mica de soroll de fricció. 

Vaig repetir la jugada i a l'endemà vaig tornar a pedalar amb Squirt que havia aplicat la nit anterior i vaig tenir les mateixes males sensacions fent Stelvio per les dues bandes.

A l'endemà vaig anar decidit a treure l'Squirt i aplicar un oli convencional de condicions seques i vaig tenir la segona sorpresa desagradable, el drap s'enganxava sobremanera a la cadena i era quasi impossible treure aquell pegot enganxós. No donava crèdit! Jo, per tant ja sé a quin bàndol pertanyo, als detractors declarats de Squirt. No va be. No l'utilitzaré mai més.

TOM RITCHEY SOLDANT!

Si us han agradat les Ritchey que us varem ensenya a l'eurobike, mireu-vos aquest vídeo on Tom Ritchey explica la seva manera d'entendre la vida. The American Way: Part III from MovePress, LLC on Vimeo.

EUROBIKE 3/4: MISCEL·LÀNIA... TITANI I ACER

Aquí va un post molt gràfic que vol recollir una mica les moltes coses especials que es presenten al costat dels enormes stands de les grans marques. A Eurobike hi ha lloc per la citybike, per la bici de passeig, per als complements de viatge i per moltes marques petites i especials. Vegeu un resum a continuació. 

Impresionant, amb infinitat de bons detalls i elevadíssima qualitat de materials i construcció en la col·lecció d'alforges i bosses de Thule.

Controltech presentava potència, manillar i tija de Titani

GT de carretera de Titani

MOOTS és Titani, of course! Varem poder tocar i suspesar tota la gama!

Thompson presentava manillars, d'alumini i carbono en carretera i d'alumini i titani en muntanya! 

Kona també tenia una BTT de titani.

Salsa també va dur quadros de titani. Aquí una BTT.

Salsa de carretera en Titani i amb discos.

Pedaled, roba de ciutat pe ciclistes japonesa de high quality i high cost!

Brooks tornava a dur la seva col·lecció d'alforges i bosses diverses, sempre amb detalls de pell.

Brooks amplia gama de colors dels seus seients. Presentava aquesta serie exclusiva conmemorativa de les olimpiades de Londres

La única bici de carretera de Breezer era aquesta ressucitada Venturi, amb geometria i materials actuals però mantenint l'acer com a material de construcció.

També exposava aquesta presiosa BTT d'acer.

Bruno també hi va ser present amb les seves preciositats. M'encanten!

Surly, marca fidel a l'acer presentava un munt de bicis de viatge amb rodes amples, per terrenys tous. No em poden agradar més les bosses Revelate Designs. Amb aquesta sotaseient de la foto podria fer la travessa dels Alps!

Parlàvem d'acer? No podia faltar Cielo!! Precioses. Estètica sobria que ens  encanta.

Electra va muntar un extensísim stand ple de citybikes supervistoses. Hi havia moltes marques amb bicis de ciutat i moltes bicis elèctriques.

Preciosa la Niner d'acer amb aquesta pintura exclusiva NORBA

Ritchey presentava gama complerta de bicicletes, carretera, aquesta ciclocross i 3 de muntanya. Totes en acer i amb una estetica molt de la casa.

Aquí la P-27,5 (650) però al fons es veuen penjats els P-29 (29") i P-TEAM (26"). Precioses! 

ORÍGENS DEL CICLISME 1/2

Tot i que tot sembla que va començar amb el primer Tour de França al 1903, en realitat ja feia 34 anys que la història habia començat, i de quina manera!

A continuació us faig partíceps d'algunes dades impactants extretes del pròleg del llibre "Inventando el ciclismo" de Charles Terront, editat per Cultura Ciclista.

Al 1869 es va disputar la primera gran cursa de carretera entre París i Rouen. 120 valens van prendre la sortida, però s'habien inscrit 323 ciclistes. Poden semblar pocs participants, però no està malament si tenim en compte que el velocípede feia només dos anys que s'habia presentat en societat. Eren màquines de 40 kilos de ferro forjat, amb rodes de gran diàmetre de fusta amb un aro metàlic en el perímetre, roda de carro, baja.

El guanyador va completar els 123 kilòmetres en 10 hores y 25 minuts, a 11,8 km/h de velocitat mitjana.

Al juny de 1873 va tenir lloc una de les primeres excursions de llarga distància. Els membres del club de Middlesex van cubrir els 1.278 kilòmetres entre Londres i el punt més boreal de Gran Bretanya, al cap d'amunt d'Escòcia. Feien 96, 6 kilòmetres al dia i van trigar 14 dies

Es calcula que al 1881 al Regne Unit van tenir lloc unes 1000 curses.

A banda de les curses en línea entre dues ciutats, que eren dures i perilloses donat el mal estat dels camins i que els velocípedes eren altament inestables, ja que el ciclista va molt alt i a sobre de la roda davantera (sortien pel davant a la mínima pedra amb la que topàven. Pensem que les rodes eren de 130 a 150 cm i que les bieles anaven directes a la roda, rotllo fixie), les curses que es van fer més populars eren les de pista i la cursa estrella eren els 6 dies. Eren 6 per que diumenge era festa i el reglament era molt bàsic, a veure qui fa més kilòmetres en 6 dies.

A finals del segle XIX les curses de pista van esdevenir tant populars que atreien a multituds d'entre 10.000 i 15.000 espectadors que pagàven entrada.

El primer diari esportiu de la història es va fundar a França al 1892 i es va dir Le Veló.

Es pot afirmar, per tant, que el ciclisme va ser el primer esport de masses, molt abans que el futbol.

Terront al 1922 amb el velocípede Michauline amb que va començar a competir  i que es van  presentar al 1867 a l'Exposició Universal de París.

ARGONAUT CYCLES

Permeteu-me un in incís en mig de les cròniques de l'Eurobike, però la notícia s'ho val.
Ben Farver, un dels més fins framebuilders de Portland, un any i mig enrera va deixar de soldar els seus meravellosos quadros d'acer i es va posar a investigar amb la fibra de carbono amb la intenció de fer un gir total a la seva empresa i oferir quadros custom en aquest material al considerar que les diferències entre dos quadros amb la mateixa tuberia d'acer de dos constructors diferents són poc apreciables en maneig i comportament de la bicicleta i des del convenciment que amb el carbono podria construir quadros que s'ajustéssin molt millor a les necessitats particulars de cada client. En els últims 3 o 4 mesos ens ha anat esquitxant de tant en tant amb píndoles d'informació amb les que em pogut anar seguint el procés i les evolucions. Fa uns dies que sabem que un colectiu de ciclistes privilegiats estan testant les primeres unitats però avui sha fet el llençament d'aquesta nova joia i s'ha posat en marxa la nova web on ja està disponibles les especificacions, preus, contace... Estem parlant de les noves Argonaut Cycles. Precioses, però un pèl cares als nostres ulls. Mireu aquest vídeo on es veu el procés de fabricació i la filosofia de l'empresa.

A més a més l'estètica és preciosa.

Detall del treball manual de colocació de les fibres.

Molt especial també la puntera mecanitzada.

Argonaut de pista amb Columbus MAX

Argonaut de carretera amb Columbus XCr

EUROBIKE 2/4: MOUNTAINBIKE

Pel que fa a les Mountainbike sembla que s'imposen les 29" sobre les 26". Gairebé totes les marques presenten les tope de gama tant rígides com dobles de rally amb rodes de 29". Moltes marques no presenten cap model de 26" de fet.

En el terreny tecnològic ens ha agradat veure en directe un grup que estem convençuts de que arriba per quedar-se, l'SRAM XX1, el grup que ja haviem presentat d'un sol plat i cassette d'11 velocitats. Acnsegueix un major rang de desarrollo que amb els 2 plats i estalvia pes eliminant desviador i mandos de canvi del davant. Molt ben pensat i està molt ben dissenyat i construit.

La gama Rocky Mountain, que només presenta bicis de muntanya ens ha sorpés molt gratament. Rocky Mountain ha fet un gran esforç de modernització de les bicis i ho ha fet amb un molt bon gust.

A mi també m'ha agradat molt la gama de rally de Santa Cruz, les flash 29 de Cannondale, com no i ens ha saltat el cor al veure el reneixament d'una marca mítica, Breezer! 

La sorpresa desagradable, Pinarello! No haurien de fer invents i s'haurien de dedicar al que saben fer.

Nou Sram XX1. 1 plat i cassette de 11 pinyons 10x42.

Hi ha 6 mides de plat per triar; 28, 30, 32, 34, 36 i 38.

Rocky Mountain Vertex 999i, 29 rígida de Carbono. Preciosa.

Detall de la connexió de les baines amb el tub horitzontal. Finíssima.

Breezer 29 Carbon

Santa Cruz Blur XC Carbon

Santa Cruz Highball Carbon

Santa Cruz Superlight 29.

Cannondale Flash 29

Pinarello de muntanya amb invent estrany i lleig a unió de baines amb tub horitzontal.

EUROBIKE 1/4: CARRETERA

Hem tingut la meravellosa oportunitat d'anar a l'Eurobike, la fira de bicicletes més important d'Europa. Han estat 3 intensos dies, molts metres caminats entre els milers d'stands repartits entre els 12 enormes pabellons que conformen aquesta mostra on tothom que vulgui formar part d'aquest sector hi ha de ser present; marques, distribuidors, botigues, premsa. És tant gran i hi ha tanta teca que diria que en 3 dies de 9 hores de plena activitat no he pogut visitar tots els stands. Seria impossible, per tant, explicar aquí tot el que hi ha. Faré un resum de les tendències més evidents i d'algunes novetats interessant.
Totes les grans marques incorporen bicicletes de ciclocross amb discs, no és novetat, i algunes marques equipen amb frens de disc les bicis de carretera. Cosa que implica a les marques de components que també presenten rodes i boixes per discs i Formula i Magura són els que més han treballat els discs hidràulics per carretera. Hem pogut provar el Record i DuraAce electrònics i hem vist el Athena electrònic. Els grups electrònics ja equipen bicis de totes les marques i de totes les games.
Hem vist bicicletes precioses, jo em quedo amb Cannondale SuperSix EVO Black (negra mate amb copkit i rodes enve negres i quadro evolucionat 50 grams més lleuger que el SuperSix EVO), amb Canyon Ultimate CF SLX (aquí prototip amb discs), sobries i poc ostentoses. També Look que ja destaca una mica més.

Nova Canyon Ultimate CF SLX en versió prototip amb discs hidràulics.

Detall de la nova tija que flexa per donar comoditat de marxa.

Detall de pipa i cablejat intern inclús el de frens de disc.

Hi havia 3 Colnago C59 amb discs hidraulics.

Detall de pinça Magura.

Detall de potència integrada de la Look 675.

Look 675. No és novetat però és espectacular.

Cannondale Supersix Evo Black. 655 gr. de quadro!

Supersix Evo Black amb el nou cranck set de 400 grams. Preciosa