Va debutar en competició als 19 anys en un Giro del Piamonte del 1939 on va acabar 3r de la general, posant contra les cordes a l'ídol del moment, Gino Bartali, que es va acabar imposant.
Al 1940 va fitxar pel Legnano per ser gregari de Bartali i va poder participar en el seu primer Giro d’Italia, que acabaria guanyant erigint-se així en el cicliste més jove en fer-ho, a l’edat de 20 anys. Rècord que encara roman inbatut.
Aquell any, el Tour de France ja no es va disputar degut a la Segona Guerra Mundial i no es va reanudar fins al 1947.
Coppi, abans de ser cridat a files, va fitxar per Bianchi al 1941, equip en el que va fer guairebé tota la seva carrera i on va estar fins al 1955. Aquell mateix 1941 es va proclamar campió d’Italia de persecució en pista i al 1942 va batre el record de l’hora, recorrent 45,871 km, marca que va restar inbatuda 16 anys fins que Jaques Anquetil la va superar.
Durant la Guerra, Coppi va ser destinat al front tunessí on va ser capturat per les tropes de Montgomeri i va estar empresonat des del 1943 fins al 1945, quan va ser alliberat.
Al 1947 va tornar a la competició va guanyar el seu segon Giro d’Italia.
Al 1949 va guanyar el Giro d’Italia per tercer cop, amb demostracions espectaculars com l’escapada en solitari de 192 km que va protaginitzar en la etapa de muntanya entre Cuneo i Pinerolo (Vars, Izoard, La Madeleine, Mont-Genève i Sestrières) i que va acabar guanyant amb 12 minuts d’aventatge sobre Gino Bartali.
Aquell mateix any va anar al Tour i també el va guanyar, recuperant els 30 minuts que va pèrdre en la primera etapa, convertint-se en el primer ciclista en guanyar les dues grans voltes el mateix any.
Al 1952 ho va tornar a fer, va guanyar Giro i Tour, en l’any que, per primera vegada a la història del Tour es pujava a l’Alpe d’Huez, que a demés era fdinal d’una etapa que va guanyar el mateix Coppi, no en va, és conegut com el millor escalador italià de tots els temps.
Coppi acabaria guanyant 5 Giro d’Italia, 2 Tour de France, 3 Milan-San Remo, 1 París-Roubaix, 1 Fletxa Balona, 4 Campionats d’Itàlia i 1 Campionat del Món en ruta.
Al 1959 va ser convidat Alto Volta, l’actual Burkina Faso a participar en una cursa que pretenia popularitzar el ciclisme a Africa. Coppi que era molt aficionat a caçar va acceptar per no perdres el safari posterior. La cursa es va disputar el 13 de desembre i no van ser més que 70 km d’anada i tornada per una carretera de terra i la va guanyar a l’sprint un joveníssim Anquetil, per davant de Coppi.
Al tornar a Itàlia el 27 de desembre de 1959 després del safari de caça, va caure malalt, amb febres altes i 130 pulsacions per minut. El van medicar per la grip que li van diagnosticar i el van hospitalitzar veient que no millorava.
Els ciclistes francesos que van anar amb Coppi, també van caure malalts, amb els mateixos símptomes, però van tenir la sort de tenir a prop un especialista en medicina tropical que els va diagnosticar correctament la Malària que havien contragut per les nombroses picades de mosquits que tenien.
Coppi va acabar morint el 2 de gener de 1960 d’una Malaria mal diagnosticada.
gran post, si senyor..asi da gusto
ResponEliminaGrans temps del ciclisme! Nomes cal veure el palmarés i veure el goig que fa , ja sigui per qualitat i per varietat!
ResponElimina