GREEKHOUSE

Marty Walsh és una de les recents incorporacions al cos Custom Frame Builders americans, un grup de freakis de la bicicleta que es torren les pupiles amb els soldadors per guanyar-se quatre duros fent els que més els apassiona.
Greekhouse no ofereix res que els altres no facin, cuadros únics fets a mida per al client cuidant al màxim els més mínims detalls. Fa uns vídeos preciosos, també.

A demés de Fixies, fa bicis de carretera, de muntanya i de ciclocross. Mireu aquesta altra pel·lícula!

Geekhouse Cyclocross Team Vid from Geekhouse Bikes on Vimeo.

2009 CONTINENTAL IN RETROSPECT

Rapha Continental. Al 2007 la gent de Rapha van encetar aquest viatge per anar recorrent les carreteres i rutes més mítiques dels Estats Units, en moltes ocasions de la mà de clubs i guies locals, i ho han anat compartint via on line a traves dels seus reportatges fotogràfics i vídeos.
Aquest de sota és un resum d'aquests darrers 3 anys de sortides èpiques per les carreteres i no carreters més belles d'aquell país.
Aviso que fan molta enveja aquests de Rapha!!

Did I win?

MATTERHORN RULES

Quina preciositat de vídeo i quins escenaris més espectaculars. Aquesta vegada no es tracta d'Estats Units. Això ho tenim relativament a prop. Suissa!

MES QUE UNA CLASSICA

Impresionant el que arriba a moure la reina de les clàssiques, preparatius i rituals que surten de la rutina del calendari ciclista i que ajuden a magnificar la llegenda de l'infern del nord. Tubulars fets especialment per la ocasió, brides, dobles cintes, arandeles a totes les juntes, frens de ciclocross i una infinitat de personalitzacions a les pintures de les bicis son alguns dels detalls amb que ens podem trobar. Bona nota podem anar prenent per a reptes futurs...

Reportatge de cyclingnews.

Tubulars de l'SKY especials per Roubaix

Pegatina de la sort de Cancellara

Radioshack amb frens de ciclocross?

Gran eleccio de cobertes!

Arandeles!!!

Els pros també ho fan!

SPARTACUS

Cancellara impressionant.
Molt maco el vídeo que ha fet Specialized resumint la victòria de Fabian a París-Roubaix.

PIONEERS

Què mítica la travessa que ja a l'any 80 feien els pioners amb les primeres mountainbikes entre dos dels pobles més emblemàtics en els orígens i la història d'aquest esport, Crested Butte i Aspen, a Colorado.

Alguns porten unes pintes espectaculars. Quant debem a aquesta colla de hippies flipats, eh?

CHRIS AKRIGG

Molt impressionant el que fa aquest home amb una Mountainbike. Gran vídeo.

Chris Akrigg TEOCALI.0 from chris akrigg on Vimeo.

UNA MICA MÉS DE FLANDES ABANS DE PARÍS-ROUBAIX

Un altre bon reportatge fotogràfic del Tour de Flandes, en aquest cas centrat en els pros, de la mà de Jered Gruber.
Hincapie i Cavendish
Armstrong i Farrar
Gilbert i Leukemans
Boonen i Cancellara

MARC GASCH

Teniem moltes ganes de penjar aquest increible reportatge del nostre company Marc Gasch. Impressionants les instantànies que aquest gran fotògraf especialitzat en esports de neu, va prendre l'endemà de completar, com la resta dels integrants de l'expedició Hunchback-Roulaix, els 260 kilòmetres d'un Tour de Flandes èpic pel traçat i per les condicions meteolorògiques adverses. Disfruteu d'aquesta petita mostra de l'art del Marc.

Aficionats flamencs animant als pros que es dirigien a la linia de sortida
Una belga més disfrutant del millor ciclisme en viu.

Tothom al carrer.
Veient passar als professionals per davant de l'hotel.
Bruges torna a la normalitat poc després de donar-se la sortida.
Prenent posicions a Kapelmuur.
Capella que dona nom al mur més maco de De Ronde.
Autofoto de l'expedició Hunchback.
Premsa local
Cancellara i Boonen a l'inici de Kapelmuur.
Armstrong en el tercer grup amb Flecha i companyia.
Multitud d'aficionats veient l'entrada triomfal de Cancellara des de la pantalla gegant situada al peu de Kapelmuur.

PÒDIUMS DE FLANDES

Com ja comentava fa un dies, el calaix més alt del pòdium del Tour de Flandes va estar ocupat per belgues fins al final de la segona Guerra Mundial, moment en que la proba va passar a fer-se el cap de setmana abans de la París-Roubaix i va deixar de coincidir amb la Milán-San Remo, cosa que feia que la participació internacional fos molt escassa.
Així doncs, des del 1913 al 1948 totes les edicions, menys una, veren ser guanyades per belgues, amb un clar protagonista que la va guanyar en 3 ocasions, parlem d’Achiel Buysse (1940, 1941 i 1943).
Aquest rècord de 3 victòries, el comparteix amb altres 3 ciclistes excepcionals, Fiorenzo Magni (1949, 1950 i 1951), Eric Leman (1970, 1972 i 1973) i Johan Museeuw (1993, 1995 i 1998).
Si el diumenge guanyessin Tom Boonen o Stijn Devolder, també igualarien el rècord dels anteriors.
De tots aquests grans noms del ciclisme, Tom Boonen és dels pocs que ha guanyat el mateix any el Tour de Flandes i la París-Roubaix.
El diumenge se celebrarà la 94ena edició d’aquesta clàssica que no ha tingut mai cap guanyador espanyol.

Andrea Tafi no es creia que guanyava al 2002.

Tom Boonen entrant a meta al 2006.

Stijn Devolder a punt proclamar-se vencedor al 2008.

KOPPENBERG

Juntament amb Kapelmuur és el tram de llambordes més mític del Tour de Flandes, segurament per la seva duresa.
Koppenberg és un tram de 600 metres de llambordes de 11,6 % de pendent mitjà però presenta un punt fatídic amb pendent màxim del 22%.
Situat al kilòmetre 188 del recorregut, és el 6è mur que s’ataca, des 15 que s’acaben fent, per això mai ha estat un mur decisiu de cara a la classificació final.
Es va escalar per primer cop a l’any 1975 i ha format part de De Ronde fins a la edició del 1987.
En aquella edició el Jesper Skibby, que protagonitzava una escapada en solitari des de molt d’hora, es va presentar a Koppenberg amb 2 minuts de avantatge sobre el pilot. En el punt de més pendent es va quedar tant clavat que va perdre l’equilibri i va caure. El punt tràgic de la situació va ser que el cotxe del comissari de cursa que anava darrera d’ell es va veure obligat a continuar per no fer tap als ciclistes que venien per darrera i va acabar trepitjant les rodes de la bicicleta del danès, amb ell encara amb els peus a les cales. No al dir que Jesper Skibby va tardar tant en poder continuar que el va avençar tot el pilot i va perdre tota oportunitat de lluitar per la classificació final. Aquest incident va fer que Koppenberg fos eliminat del recorregut fins al 2002, any en que el tram va ser eixamplat i les llambordes substituïdes per fer-lo més segur. Des d’aleshores ha estat sempre present en el cursa flamenca tret de la edició 2007 en que no s’hi va poder passar per que l’estaven pavimentant de nou.

UNA MICA D'HISTÒRIA

A principis de segle el ciclisme belga s'havia empobrit molt, s'estaven tancant els velòdroms i s'havien deixat de fer campionats nacionals de pista i carretera. Hi havia una cursa important però era al sud de Bèlgica, a la part francòfona, la també mítica Liège-Bastogne-Liège.
Al 1912, però, un belga de 20 anys va guanyar el tour de França i això va represntar el resorgiment del ciclisme belga i va inspirar al director de la Société Belge d'Imprimerie a publicar una revista esportiva setmanal anomenada Sportwereld.
El Tour de Flandes va ser concebut al 1913 per el cofundador d'aquesta revista esportiva ja que en aquella època era costum organitzar proves ciclistes per promoure la circulació.
Aquella primera edició van prendre la sortida 27 corredors, seguits per 5 cotxes, que van recòrrer els 330 km de carreteres estretes i dolentes i va acabar en un velòdrom de fusta prop de Gant.
La cursa va creixer ràpidament en nombre de participants i al 1930 ja corrien 116 corredors i ràpidament es va erigir com una clàssica del calendari ciclista belga. Fins a la segona guerra mundial, el Tour de Flandes no va tenir massa participació internacional per que es feia el mateix dia que la Milan-San Remo que era la preferida dels ciclistes italians, francesos i espanyols, és per això que des del 1913 al 1948 (la cursa no es va fer del 1915 al 1918 per la primera Guerra Mundial) tots els guanyadors han estat belgues tret del Suïs Heiri Suter que va vèncer al 1923.
En aquelles primeres dècades hi havia un reglament molt estricte que deia que els corredors havien de ser absolutament autosuficients, per això duien creuats als hombros els pneumàtics per si punxaven i no podien rebre cap mena d'ajuda externa.A partir dels anys 30 es va relaxar la normativa i es permetia donar als corredors un impermeable i un pneumàtic i una manxa, però només en cas d'emergència i previ consentiment d'un jutje. Al 1951 es va comencar a acceptar ajudes limitades des dels cotxes del equips i al 1955 es va permetre per primera vegada el canvi de bici en cas d'averia, però amb un company d'equip, no per una del cotxe d'equip. De mica en mica aquestes normatives es van anar estovant fins arribar als nostres dies.
El recorregut de la cursa ha anat variant durant la seva història. La sortida va tenir lloc a Gant des del 1913 fins al 1972. Durant tots aquests anys la cursa era guairebé circular i s'arribava al mateix Gant o molt a prop. És des del 1998 que la sortida es dona des de Bruges i l'arribada a Ninove, fent de la cursa una proba en línia. El que ha estat una constant durant tota la història és la búsqueda de carreteres petites, dolentes i lentes per fer el traçat. Era la manera de fer una cursa llarga i dura en un territori geogràficament petit com és Flandes. És per això que a mida que es van anar asfaltant les antigues carreteres adoquinades es van haver de buscar petites pistes i camins, amb l'ajuda dels habitants dels pobles, així amb el temps, el nombre de quilòmetres adoquinats ha disminuït però el número de murs curts i amb fort pendent i adoquinats, ha augmentat i és el que dona duresa a l'actual traçat.

DE RONDE VAN VLAANDEREN

El dissabte vinent uns quants membres de la Hunchback Society prendrem la sortida de la mítica Ronde van Vlaanderen, en flamenc, més coneguda per Tour de Flandes, en la seva versió cicloturista.

És per això que comencem una sèrie de posts dedicats a aprofundir en aquesta emblemàtica proba que cada primavera te lloc a Bélgica, la setmana anterior a la parís-Roubaix, i que juntament amb aquesta, són les curses d'un dia més importants del calendari ciclistic mundial.

Per anar obrint boca, pareu atenció al que han dit d’aquesta cursa alguns grans mites del ciclisme:

“Vaig dir als organitzadors que més que una cursa era un joc de guerra. És difícil d’explicar amb paraules el que significa Koppenberg per a un ciclista professional. És més una loteria que una cursa. Només els primers cinc o sis corredors en entrar-hi tenen alguna oportunitat, la resta quedaran despenjats i l’hauran trepar barallant-se amb les llambordes com puguin. Que haurem fet a la terra per que ja ens enviïn a l’infern?" Bernard Hinault (no la va guanyar mai)

“Com a Belga, guanyar per primer cop a Flandes és més important que portar el Maillot Groc al Tour” Johan Mussew (guanyador els anys 1993, 1995 i 1998)

“Mirant cap enrere sento una mica de nostàlgia, però des d’un punt de vista competitiu, Flandes és una de les curses més horribles de córrer però una de les més grans i importants de guanyar” Sean Kelly (no la va guanyar mai)

“Només aquells que estan en el top de la seva forma poden dir que Flandes no és dura. Per la resta del pilot és un Via Crucis” Andrea Tafi (guanyador l’any 2002)

I BIKE LONDON

Londres és la ciutat europea que ha experimentat un creixement més gran en l'ús de la bicicleta com a medi de transport urbà. En només 5 anys han doblat el nombre de desplaçaments en bici i actualment s'en fan 500.000 cada dia. Per celebrar i promoure aquest increment de cultura citybikes la gent de I Bike London va treure aquesta colecció de samarretes al 2009. M'encanten!
Es poden adquirir a través de la seva pàgina web o a la botiga Velorution.

BRIAN VERNOR

Com ja haureu notat, ens agrada la gent que s'apropa, viu i explica el ciclisme desde el bon gust, la estètica cuidada i el tractament refinat de les imatges. Malauradament aquesta sensibilitat és més freqüent a terres anglosaxones que a casa nostra.
Aquí teniu la tercera entrega de la sèrie dedicada a fotògrafs-ciclistes interessants que combreguen amb el bon gust que comentàvem. Parlem del californià Brian Vernor que té una sensibilitat especial i que treballa sovint per Rapha i publica a revistes de prestigi com BIKE Magazine, Velonews, SPOKE Magazine, entre d'altres.
Brian Vernor també fa pel·lícules. No us perdeu aquest poètic trailer del Cyclocross Meeting.