10/2/11

PARIS-ROUBAIX. 1/3, ELS INICIS

La Paris-Roubaix és una de les curses ciclistes més antigues i és un dels "Monuments", una de les 5 clàssiques més antigues i més prestigioses del calendari ciclista internacional, juntament amb Milan-San Remo (Itàlia), Giro di Lombardia (Itàlia), Tour de Flandes (Bèlgica), Liège-Bastogne-Liège (Bèlgica). Els seus sectors adoquinats l'han fet famosa i juntament amb Tour de Flandes i Gent-Wevelgem forma part de les "cobbled classics" que agrupa les 3 clàssiques adoquinades del calendari.
Al 1895, dos empresaris textils de Roubaix, Théodore Vienne i Maurice Perez (potser tiet llunyà dels Germans Zamora Pérez?), van inaugurar el velòdrom que havien començat a construir uns anys enrere. Per promocionar-lo, al febrer de 1896 van tenir la idea de fer una cursa ciclista amb sortida a Paris i arribada al seu velòdrom. Per fer-ho possible van anar a buscar el recolzament de l'únic diari esportiu de l'època Le Veló i van convèncer a l'editor i al director del diari proposant de potenciar aquesta cursa que serviria com a entreno o plat previ a la gran cursa d'aleshores, ja que es faria 4 setmanes abans de la Bordeaux-Paris, una clàssica d'un dia de 560 kilòmetres i que es va disputar des del 1891, ojo! 1891 fins al 1988). Le Veló va enviar al seu editor de ciclisme a dissenyar la ruta de la cursa, aquest va anar en cotxe fins a Amiens i des d'allà va sortir en bici fins a Roubaix. Després de 14 hores pedalant, sota la pluja i amb temperatures baixíssimes, va arribar tant defallit a Roubaix volia enviar un telegrama al director del diari per que es tregués la idea del cap de fer una cursa per aquelles carreteres, que era perillosíssim..però els amics de Roubaix el van interceptari i se'l van endur a sopar i beure i va acabar enviant un telegrama en sentit contrari.
Des de la primera edició la cursa es celebra el diumenge de Setmana Santa, d'aquí el sobrenom de La Pascale tot i que l'esglèsia va recomanar que no es fes aquell dia per que ni corredors ni públic tindrien temps d'anar-hi després de la missa. Els capellans es van equivocar i va ser un èxit. L'alemany Josef Fischer, el de la foto (atenció a la fixie que duia!), va ser el primer guanyador de la primera Paris-Roubaix, i fins al moment, únic alemany en fer-ho. Mai cap Espanyol l'ha guanyada, encara.

1 comentari:

  1. les cites històriques sempre començen despres de un bon apat i millor acompanyament etílic..

    ResponElimina