Gràcies a aquesta cursa, jo he aparegut en una notícia de la mítica www.ciclocrosscatala.com, però no ha estat per la meva posició al capdamunt del pòdium, sinó per la meva caiguda espectacular i absurda, que em va dur 2 dies a l'hospital de Salt (Girona). Jo no recordo com va anar, però diuen que vaig caure en el tram més globero del circuit, en una recta plana d'asfalt. Es veu que sortint d'una corba de 180 graus esprintant dret la bici em va marxar del davant i vaig picar amb el cap a terra i vaig pèrdre el coneixement i la memòria. A jutjar de com de rebentat ha quedat el casc, deu ser veritat. Només em queda agraïr al personal mèdic pel tracte rebut i al Carles Puig pel suport i a l'Arnau Rota, Ramón Segués, Mercé Pacios i Carlos Kore per la visita. Nois, perdoneu per que crec que us vaig fotre un bon ensurt.
A part d'això, felicitar a l'Arnau per el seu 2n lloc en Master 30 després del Gustavo Dacosta, felicitar a la gran Mercè Pacios que va aprofitar el campionat de catalunya per guanyar a la Sandra Santanyes, Ueeeeeeeeee. Felicitar als Èlit, Isma 1er i campió de Catalunya i felicitats al Ramonet que va fer 4rt, per darrera del Carni i per davant del Frexer. Grande Ramonet!!
Ramonet saltant obstacle
Mercè creuant el riu
Arnau entrant a la 1a corva primer amb el Dacosta fotent l'hombro per fora.Totes les fotos de l'Eloi Jornet.
Atenció al detall d'aquesta solució enginyosa, barata, sencilla i preciosa per a una maneta de fre. Brutal!!
Imatge de la Font del Frare
Imatges del Pla de la Calma en un dia molt clar des d'on es podia veure Montjuic.
Detall de la chapa frontal
Ja que anava a la essència, l'he muntat amb forquilla rígida.
Es tracta d’una cursa de Grass track, que es veu que eren molt populars a la Anglaterra dels anys 30. Amb aquesta impressionant imatge a les mans els de Boston van decidir fer una bici diferent i especial per a l’Interbike de Las Vegas. 
Vegeu quins detalls de fabricació. Estampen el nom de la bici. 
Preciosos detalls de pintura.
A les 7:30 del matí el Lluís de 
El Javi Maya, que s’estrenava en la disciplina només deia “Cortés, me has engañao tio!!” “No me lo imaginaba así, esto es muy técnico!” Jo li treia ferro, sabent que el més dur encara havia d’arribar i el que més sorprendria a un neòfit com el Javi, no és tant el traçat del circuit sinó que en cursa el ritme és infernal, es va tota l’estona a tope. Quan li vaig explicar que sortíem en la mateixa cursa però que jo faria 40 minuts per que era Màster 30 però que ell faria 1 horeta per que s’havia apuntat a Èlit, es va acabar de cagar en tota la meva família. Jejeje. El que no sap és que no sabrà com agrair-me lo fort que s’acabarà posant gràcies al ciclocross. 
La cursa, com es preveia, va ser molt dura, es va sortir, si cap, més ràpid del habitual, i què us haig de dir? A fondo fins al final! El circuit s’anava trencant per moments i costava anar per dintre de les cintes en els trams de baixada. Al final, contents d’haver acabat. No varem ni mirar les 
Agraïments a l’
